Figueres, capital de la República
L'1 de febrer del 1939 el castell de Sant Ferran va ser la seu de l'última sessió republicana
Era l'1 de febrer del 1939 i, com va recollir la premsa internacional, Figueres es va convertir aquell dia en la capital de la Segona República. Les cròniques recorden que era un dia fred, talment com ahir, quan 62 dels 473 diputats de la República van celebrar l'última sessió de les Corts republicanes, a les cavallerisses del castell de Sant Ferran.
La celebració aquest any del 70è aniversari de l'efemèride ha donat lloc a l'exposició divulgativa Figueres, capital de la República que ahir a la tarda es va inaugurar a la sala Martín Zermeño del castell. Unes tanques metàl·liques, que serveixen de plafons d'aquesta exposició, creen una volguda sensació de frontera i la fredor del gris també permet ambientar-se millor en els fets que es van esdevenir des del febrer del 1939 fins al final de la Guerra Civil, dos mesos més tard.
Valors de la democràcia
L'alcalde de Figueres, Santi Vila, va deixar clar que la mostra persegueix «ratificar els valors de la democràcia que en aquell moment representava la República». Vila va insistir que l'exposició al castell de Sant Ferran també vol ser «una mostra de suport a totes les víctimes de l'horror d'una guerra, més enllà del seu bàndol». Una de les peces més destacades és la presència d'una maqueta del castell de Sant Ferran, propietat del Ministeri de Defensa, que s'ha exposat a Montjuïc de Barcelona. Segons Santi Vila va confirmar ahir, ja s'ha arribat a un acord perquè resti a la fortalesa figuerenca.
L'exposició es divideix en set àmbits diferents que mostren diverses facetes de la història de la ciutat i del castell, amb la sessió de les Corts republicanes en el fons de tota la mostra. El comissari de l'exposició, Jordi Canal, també va voler reivindicar que la mostra «intenta exposar els fets històrics perquè els visitants en puguin fer les lectures que vulguin, perquè no hi ha una única manera d'entendre els fets».
El visitant arrenca el passeig comprovant com la ubicació de Figueres molt a prop de la frontera ha comportat que s'hagin produït múltiples exilis al llarg de la història. Una realitat que també ha anat lligada a la història del castell de Sant Ferran des de la seva construcció, que es va començar el 1753. Per tal de situar el visitant, també s'hi dedica un àmbit a contextualitzar la República i el republicanisme.
La maleta de Santaló
Un dels elements més destacats de la mostra és la maleta amb què el diputat Miquel Santaló va arribar a Figueres per assistir a la sessió plenària de Corts el febrer del 1939 i que l'acompanyaria després camí de l'exili. És la primera vegada que la maleta s'exposa en públic. Un altre element destacat és la banderola original del cotxe oficial del president de les Corts de la Segona República, la qual va treure del vehicle quan emprenia el camí cap a l'exili, cap a l'altra banda dels Pirineus. També crida l'atenció el mapa de la ciutat amb uns llums que encesos indiquen on van caure algunes de les bombes de l'ofensiva final de la Guerra Civil, a finals del gener i principis del febrer del 1939. Per causa d'aquests bombardejos massius van perdre la vida 281 figuerencs. Els refugis i el castell de Sant Ferran van evitar que el nombre de víctimes fos molt més elevat.
Imatges colpidores
La mostra acaba amb imatges colpidores del massiu camí de l'exili que van seguir moltes famílies. Grans imatges del Pertús amb una gernació de persones amb pocs objectes personals que deixaven enrere part de la seva vida i, en molts casos, s'allunyaven d'una part de la seva família. L'exposició es pot veure fins al pròxim 10 de maig i l'entrada és gratuïta. Fins al nou d'abril l'horari de la mostra és de 10.30 del matí a 15 hores de la tarda, mentre que l'últim mes l'exposició restarà oberta de les 10.30 fins a les 20 hores, de dilluns a diumenge.