Entre Xavi i Muniesa
Onze anys i sis generacions de nois del planter separen l'estrena del terrassenc i la del central
Onze anys separen l'estrena de Xavi Hernández i la de Marc Muniesa, el primer i l'últim dels del planter a arribar al primer equip del Barça. «No hi ha secrets, això és feina», sosté Jacint Borràs, responsable de tot el futbol de base blaugrana.
I és ben cert: no hi ha fórmules màgiques per treure el màxim profit a la feina de la base: només el convenciment que es tracta d'un recurs capaç de solucionar tota classe de problemes en la confecció d'una plantilla competitiva.
El millor Barça de la història té sis jugadors del planter al primer equip. La cosa va de lleves. La més veterana és la que lideren Xavi i Puyol. El primer va arribar a l'equip el 1998, per mà de Louis van Gaal, un gran valedor del planter. El segon es va anar fent un lloc al primer equip un parell d'anys després.
El segueix la lleva de Víctor Valdés, Andrés Iniesta i Albert Jorquera. Van anar pujant entre el 2002 i el 2003. Rijkaard va consolidar Valdés com a fix i Jorquera com a suplent. Iniesta va debutar amb Van Gaal, va ser jugador número 12 amb Rijkaard –era suplent de Deco i Xavi– i es va tornar indiscutible amb Guardiola.
La lleva de Messi té moltes històries paral·leles. Enlluernava tothom amb un futbol impressionant. «Sincerament, hi havia partits que els defenses ens avorríem, perquè no ens arribaven mai», recorda Gerard Piqué. En aquell equip jugaven gegants com ara Messi i Cesc Fàbregas, més Víctor Vázquez, que era dels millors i ara es recupera d'una lesió que l'ha mantingut apartat del Barça Atlètic.
L'evolució imparable de Messi va fer que Rijkaard el promocionés i l'anés portant amb molta cura al Barça de Ronaldinho. Cesc i Piqué, en canvi, van emigrar a la Premier i van confirmar la seva vàlua a l'Arsenal i el Manchester. El retorn del central ha estat una de les grans notícies de la temporada. No només per les seves prestacions, sinó també perquè va trencar la idea que apunta que deixar el Barça significa no tornar-hi mai més. Cesc encara continua a Londres, però, també gràcies al planter, sempre serà possible futur blaugrana: perquè té ADN Barça, coneix la manera de jugar del club a la perfecció.
Després de Messi, es va produir l'aparició de Bojan, referència d'una lleva que, tot i baixar de categoria amb el Barça B, feia bona pinta gràcies a ell i a Giovanni dos Santos. Bojan continua. El mexicà no va cobrir les expectatives.
Per la seva filosofia i el fet que l'any anterior havia entrenat el Barça Atlètic, Pep Guardiola va portar la promoció més nombrosa dels últims anys. Sergio Busquets, Víctor Sánchez, Pedro, Botía i Muniesa es van estrenar al primer equip gràcies al de Santpedor. El protagonisme de Víctor Sánchez i, especialment, de Sergio, avalen la política de planter més enllà de les paraules. «A l'èxit hi hem arribat sempre que hi hagut un grup fort de nois del planter», diu Puyol. Serà aquest, doncs, el gran secret?
L'apocalipsi dels «Pavones»
Talonari en mà, Florentino fitxa i Jorge Valdano s'encarrega d'aclarir que de planter, poc o res. «No hi ha jugadors aptes per a la promoció al primer equip.» En els últims quinze anys, només Raúl i, posteriorment, Iker Casillas, van aconseguir superar, amb el seu talent formidable, la resistència que el Real Madrid té a buscar solucions en el seu futbol de base. Cap altre jugador de la casa és titular indiscutible a l'equip. Últimament, la tendència s'ha agreujat. Cap entrenador ha estat capaç d'incloure a l'equip blanc un noi del planter. Del Bosque ho va intentar amb Guti, sempre suplent als equips que han arribat a l'èxit. Les aparicions són fugaces, així ho demostren noms com ara Javi García, Miguel Torres, Rubén, el carismàtic Pavón, Parejo i el desafortunat De la Red. Una política del tot erràtica en temes de planter.