Deu anys de «Caramella»
La revista de música i cultura popular celebra l'aniversari amb molt bona salut
De les trobades casuals i les coincidències a festes, concerts i conferències, tres entitats dels Països Catalans dedicades a la cultura popular van decidir unir esforços i crear, fa deu anys, la revista de música i cultura Caramella, que celebra enguany el desè aniversari i els vint números publicats. L'aniversari s'ha commemorat amb diverses activitats, com una taula rodona sobre la cultura popular i els mitjans de comunicació, que va tenir lloc a Barcelona el 31 de gener passat; o una jornada de treball sobre el cançoner de la Guerra Civil, que es va fer a Reus el 28 de febrer passat. I també amb un número especial de la revista, que inclou un esplèndid dossier dedicat al paper fonamental del foc a les festes populars dels Països Catalans. Solc, d'Osona; Carrutxa, de Reus, i Tramús, de Massalfassar, a la comarca valenciana de l'Horta, són les tres entitats que fa una dècada van decidir unir esforços i publicar una revista bianual, de la qual, segons el seu coordinador, Josep Vicent Frechina, n'estan «molt contents, perquè és una iniciativa sorgida des de l'amateurisme més absolut que ha tingut una molt bona acollida». I afegeix: «No hi ha setmana que no tinguem un nou subscriptor i una petició d'algun número per part d'algú que se'n fa la col·lecció.»
Caramella va sorgir fa deu anys «en un moment d'efervescència en l'àmbit associatiu i de progressiu retrobament amb la tradició popular que comença a ser percebuda com un poderós vector identitari», recorda l'editorial del número 20. Frechina assenyala que l'auge de la nova música folk ja havia començat de manera incipient anys abans, amb el naixement del festival Tradicionàrius, però que s'ha consolidat en aquesta dècada, quan han convergit la música folk i la tradicional més genuïna i també s'ha produït la sorprenent revifalla del cant improvisat. L'èxit del grup tortosí Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries és tan sols un dels exemples que es pot inscriure en la revifalla de la nova música folk o, més recentment, el pop-folk dels barcelonins Manel, del quals els crítics musicals han valorat el primer disc, Els millors professors europeus, com un dels millors de l'any. La barreja de rock, ska i reggae amb melodies tradicionals que proposen els valencians Obrint Pas és un altre exemple de la desacomplexada aproximació de les noves generacions a la música tradicional.
La revista, però, no sols se centra en la música sinó que l'etnologia, el patrimoni cultural, la museografia o la recerca històrica són uns altres dels múltiples camps de Caramella, segons els continguts que acorden per a cada número les tres entitats implicades. El tema principal del pròxim número serà un estudi sobre les ermites com a espais identitaris.
La cultura festiva del foc
El dossier dedicat a la importància del foc a les manifestacions festives dels Països Catalans amb què Caramella celebra vint números i deu anys d'existència, no és casualitat. Ha coincidit amb la polèmica per la directiva comunitària sobre el control de material pirotècnic que, si l'Estat espanyol l'adopta sense cap modificació, pot comportar que moltes festes passin a ser il·legals. Sobre aquest tema reflexionen els articles «Adéu a la cordà? Un paradigma de progressiva reglamentació», de Josep Vicent Frechina; i «Amb la pólvora a l'espatlla», de Salvador Palomar i Ferran Sugranyes. Els altres treballs que inclou el dossier tracten sobre l'evolució del foc festiu als Països Catalans en el context mediterrani, les festes de Sant Antoni d'Artà, la Patum de Berga, les falles de l'Alta Ribagorça o el bestiari festiu de foc.