Cultura

JAUME MARFANY

VICEPRESIDENT DE LA CAL

«Ser català és molt dur»

Aquest barceloní de 61 anys, director de la revista «L'Escletxa», fa dos anys que és membre del secretariat de la Coordinadora d'Associacions per a la Llengua Catalana, una entitat que treballa per la preservació de la llengua i la identitat catalanes
Com neix la CAL?
–«Neix el 1996 a partir d'un grup de persones que volen crear una entitat per fer un treball de xarxa entre associacions i persones que treballen per assolir la plena normalitat del català, per cultivar la cultura, pel reconeixement de la unitat lingüística i per enfortir el sentir nacional del poble català.»
–El Correllengua serveix per a alguna cosa més que per autoreivindicar-nos un cop a l'any?
–«El Correllengua serveix per a això però també com a element de cohesió entre els diferents pobles dels Països Catalans, encara que on té més incidència és al Principat.»
–Els catalans hem perdut ganes de reivindicar-nos com a poble?
–«A vegades semblem un poble al qual s'ha de fustigar perquè es reivindiqui, i aleshores sembla que quan la situació s'ha suavitzat ens adormim; de totes maneres estem força alerta. La gent només necessita una petita guspira per sortir al carrer.»
–Existeixen els Països Catalans?
–«Sí, tot i que no és fàcil. Hi ha diferents sensibilitats; els territoris són diversos, com ho són fins i tot els problemes. Des del punt de vista polític o nacional costarà que es cohesionin. Des del punt de vista cultural i lingüístic no hi ha dubte que són una única realitat.»
–Catalunya té un problema amb la llengua?
–«No hem solucionat el referit a l'ús social, que disminueix.»
–Per què?
–«Hi Influeixen diversos factors: un té a veure amb la globalització, que fa que molts productes estiguin en castellà o anglès. La legislació tampoc no afavoreix el català i els mateixos parlants no ajuden la llengua. Massa sovint fem un flac favor a l'ús lingüístic, amb aquest hàbit de canviar de llengua a la mínima ocasió quan ens adrecem a algú que no coneixem, sobretot si té trets d'estranger. No reivindiquem prou els nostres drets.»
–Falta militància lingüística.
–«És complicat. Ser català és molt dur. És molt cansat militar les vint-i-quatre hores del dia. No tothom està disposat, per exemple quan va a un restaurant, a exigir que li portin la carta en català quan està en castellà, perquè no vol espatllar el sopar o sentir les crítiques dels amics. De tant en tant, però, ho hauríem de fer. Al final, tot és qüestió d'hàbit; si t'acostumes a parlar en català a tothom difícilment et trobaràs un problema.»
–Consideren que encara hi ha una situació de conflicte lingüístic.
–«Existeix. Quan conviuen dues llengües o més sempre n'hi ha una que està per damunt de l'altra. A Catalunya el conflicte és latent. Si els catalanoparlants exigíssim constantment els nostres drets com a parlants el conflicte creixeria, però habitualment acostumem a cedir.»
–En altres països la llengua no és indispensable per vertebrar la nació (Escòcia, el País Basc); per què ho és a Catalunya?
–«Per qüestions històriques hem fet de la llengua un signe d'identitat nacional, cosa que no passa en altres països. En la mateixa vida quotidiana quan veiem que una persona que no és catalana fa l'esforç per parlar en català, instintivament li obrim una mica més les portes. La llengua és una qüestió molt sentimental.»
–Què és el projecte Xerrem?
–«El vam posar en marxa fa un parell d'anys per fer que la llengua sigui un element de cohesió social. Consisteix en el fet que una sèrie de grups es reuneixin un cop a la setmana dues hores per parlar en català. Volem que les persones que hi participen adquireixin més fluïdesa, perdin la vergonya a expressar-se en el nostre idioma.»
–Què pensa de Reagrupament?
–«La CAL no es defineix políticament, malgrat que som partidaris del dret a decidir. Personalment, té un aspecte positiu i un de negatiu. La idea de crear un eix nacional per la independència és bona, però la divisió entre els independentistes és dolenta.»
–Quina opinió li mereix Laporta?
–«Sóc soci del Barcelona. Personalment he estat un admirador seu ja des de l'època de l'Elefant Blau. El seu model de gestió del Barça ha estat extraordinari, sobretot pel que fa a l'aspecte social. Té els seus defectes, però a vegades sembla que hi hagi molt d'interès a fer que els defectes predominin sobre les virtuts.»
–Catalunya serà independent?
–«Ho espero i ho crec. Si fa uns anys ens haguessin dit que faríem les consultes populars sobre la independència hauríem dit que estaven bojos. Anem avançant. La paraula independència ja forma part de l'agenda política.»
–Les consultes tindran un efecte pràctic sobre la política catalana?
–«Per molt que vulguin desvirtuar les xifres és evident que s'està aconseguint molt. Els polítics han d'agafar el relleu de la societat civil i han de portar la consulta sobre la independència al Parlament.»
–Tot està per fer i tot és possible?
–«Ja hem fet molt, però resta molt per fer, i sí, tot és possible.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a