ALBERT ASENSIO
«Sóc afortunat: disfruto dibuixant»
Fa dos anys va deixar la feina per començar de nou amb allò que l'apassiona: la il·lustració.
–Déu n'hi do, tot el que ha fet vostè en tan poc temps!
–«La veritat és que no em puc queixar! Mentre cursava el postgrau em van premiar tres treballs, cosa que em va obrir portes. Ara treballo per a editorials catalanes, de Madrid i d'Anglaterra. Sóc afortunat, m'agrada aquesta feina, disfruto dibuixant!»
–Però es pot viure de la il·lustració?
–«Això és una de les primeres coses que t'expliquen professionals amb molta experiència: es difícil viure només de dibuixar, cal compaginar-ho. A més, es tracta d'un treball molt inestable. No saps mai quanta feina tindràs la setmana vinent, ni tan sols si en tindràs!»
–Els seus dibuixos responen a encàrrecs. Quin procés creatiu segueix?
–«Evidentment, primer llegeixo el text que he d'il·lustrar, l'interpreto i el faig meu. M'agrada trobar-hi petits detalls que ajudin a comprendre la història que s'hi explica: els dibuixos han de complementar el text de l'autor, en cada narració pateixes de zero; finalment, si aconsegueixes aportar-hi la teva pròpia visió, et pots donar per satisfet!»
–En parla amb els autors?
–«A vegades sí, però no és el més comú. Aquí a Catalunya, editorials com Cruïlla, Bambú o Joventut donen molta llibertat a l'il·lustrador, aposten per la creativitat. Els encàrrecs d'Anglaterra són més tancats, descriuen exactament allò que volen: una nena asseguda a terra que porta un jersei de color vermell... Són maneres diferents de treballar.»
–Amb el temps, els seus dibuixos també han evolucionat...
–«Sí. Sempre començo a fer els esbossos a llapis i després treballo amb aquarel·la i acrílic. Abans, però, de seguida passava a manipular els dibuixos a l'ordinador. Amb el temps els he alleugerit de tècnica, i ara el procés informàtic es limita a petits retocs finals.»
–Color o blanc i negre?
–«Em sento còmode amb tots dos. Depèn de l'encàrrec.»
–No dibuixa per simple plaer?
–«Ja m'agradaria, però no tinc temps! Quan la feina afluixa, continuo estudiant. La formació és fonamental, perquè dóna solidesa al dibuixant.»
–De petit, ja triava els contes pels dibuixos?
–La veritat és que m'agradaven contes tristos, com el Príncep i l'oreneta, d'Oscar Wilde.»
–I ara, quins són els seus autors de referència?
–«M'agrada moltíssim la feina de Kaatje Vermeire, una il·lustradora alemanya, la de Pablo Auladell, la de Meritxell Duran, la de Gallardo, Carmen Segovia...»
–Molts catalans. Passa per un bon moment, la il·lustració a casa nostra?
–«Si parlem d'il·lustració, aquests darrers anys s'ha anat consolidant dins el món de la imatge. I, poc a poc, crec que es valora més aquesta feina. La publicitat també hi confia, es fan exposicions, hi ha moviment. A la demarcació de Tarragona potser estava una mica oblidada, però amb la implantació d'estudis d'il·lustració a l'Escolta d'Art ja fa uns anys, es comença a obrir camí com a oferta de futur.»
–I el futur, com el veu?
–«Sóc optimista. Nosaltres som teletreballadors: des de Reus puc dibuixar per a la resta del món.»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.