Falcones reobre una pàgina fosca de la història, l'expulsió dels moriscos el segle XVII
«La mano de Fátima» reflexiona sobre un xoc cultural que l'escriptor compara amb la situació actual dels immigrants
Falcones va explicar que el seu interès per Còrdova, on s'ambienta en gran part la novel·la, neix de la seva passió pels cavalls. «Aquí es van erigir les cavallerisses reials i Felip II va manar crear una nova raça de cavalls.» També valora el fet que Còrdova, «una ciutat magnífica», conserva l'encant de l'època, així com les traces del passat, sobretot l'antiga mesquita, avui convertida en catedral.
La mano de Fátima narra la història d'Hernando, un fill de mare morisca violada per un sacerdot cristià, que lluita pel seu poble i viu mil peripècies. L'acció s'engega just abans de la revolta de Las Alpujarras el 1568, i transcorre fins a l'expulsió dels moriscos ordenada pels Reis Catòlics el 1609, una expulsió de la qual enguany es compleix el quart centenari. «Va ser una guerra religiosa i també civil perquè els moriscos feia 800 anys que vivien en aquestes terres i eren tan espanyols com els altres, encara que tinguessin una altra religió.» El personatge d'Hernando, amb un peu a cada cultura i anomenat pels moriscos «el natzarè», reflecteix la situació d'una majoria de moriscos o «nous cristians» que s'havien de convertir i evangelitzar-se: «Tenien moltes obligacions, de portes enfora havien de semblar cristians i de portes endins, seguir les seves tradicions i conèixer les oracions musulmanes.»
Segons l'advocat, el llibre relata un episodi de la història poc conegut comparat amb l'expulsió dels jueus i amb molts paral·lelismes amb l'actualitat: «Per sort, vivim en una societat tolerant que reconeix la multiculturalitat, però tot i així, quan veus els immigrants que s'amunteguen en pisos sobreocupats, sembla que es repeteixi la història, ja que a la Còrdova del segle XVI els nobles eren els propietaris de les finques i explotaven els moriscos.»
En l'obra apareixen, a més, els misteriosos libros plúmbeos, una falsificació que van fer els moriscos d'uns llibres en què es parla d'unes relíquies: «Va ser un dels intents de la comunitat intel·lectual musulmana d'apropament entre les dues cultures, però va fracassar: el Vaticà va dir que eren falsos el 1680.» Falcones, que s'ha documentat bàsicament a través de dues cròniques cristianes sobre la revolta de Las Alpujarras de Luis de Mármol Carvajal i Diego Hurtado de Mendoza («malauradament no existeix cap crònica musulmana»), ha viatjat sovint a Còrdova per ambientar-se. La presentació a la premsa es va acompanyar d'una visita guiada pels llocs més representatius de la ciutat califal, com ara la catedral i antiga mesquita, on hi ha la capella de Sant Bartomeu, un dels indrets on es refugia el protagonista de la novel·la.
L'escriptor ja treballa en una nova novel·la (en tenia una a mitges però l'editorial la hi va rebutjar perquè no era històrica) en què seguirà la fórmula d'or: «Agafar fets històrics i a partir d'aquí crear una trama interessant.»