Cultura

L'historiador Blai Manté recupera la petja del Front d'Alliberament Català

Un llibre aplega les memòries inèdites d'alguns activistes del FAC

«Anys de repressió bestial, de presó i d'exili.» Són alguns dels records que Carles Garcia, militant del FAC, guarda de la seva experiència en la lluita armada. Blai Manté, periodista i historiador, recull les memòries de Garcia juntament amb les de Josep Digon en el seu últim llibre, publicat aquest mes de novembre.

L'obra és un recerca històrica, a través de testimonis i documents, de l'organització política que durant l'època franquista va emprendre accions de lluita armada de baixa intensitat. Blai Manté reprodueix en el llibre l'experiència de tres membres del FAC i destapa moltes de les trames internes que va viure l'organització al llarg de la seva existència. Moments d'angoixa en la clandestinitat, errors en la preparació de les accions de sabotatge, records dolorosos de la repressió i enyorança en les llargues èpoques d'exili són alguns dels moments durs que van viure els facs al llarg de la seva carrera activista.

Trencar el silenci

«Aquest llibre que ara surt a la llum és oportú pel moment històric que viu el nostre poble (molt necessitat de recuperar la memòria col·lectiva i l'autoestima)», escriu Jaume Renyer en el pròleg de l'obra. Front d'Alliberament català. Sabotatges per la independència té com a principal objectiu recuperar la memòria històrica del grup polític organitzat i dels seus membres. «El FAC és poc conegut no només pels estudiosos de la història i la ciència política, sinó per la majoria dels ciutadans catalans que avui es consideren independentistes», apunta Renyer en el llibre.

Els orígens

«La primera trobada és al Drugstore que hi ha al passeig de Gràcia. Es fan les respectives presentacions i s'acorda l'entrenament que rebran. Senten que es fa realitat un somni: lluitar per un poble lliure.» L'any 1966 neix el Front d'Alliberament Català (FAC) com una organització política independentista de resistència contra la dictadura franquista. En els primers anys emprèn accions contra simbologies feixistes, com ara el monument A los caídos o les oficines de Radio Nacional. El1972, la majoria dels seus membres són detinguts o obligats a exiliar-se. L'organització queda rellevada i l'any 1977 firma la seva autodissolució.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.