Cultura

Sense quotes a la cartellera teatral

Els exhibidors de cinema s'exclamen d'una igualtat d'oferta lingüística i al teatre, castellà i català conviuen amistosament

Daniel Martínez, president d'Adetca, insisteix que les coincidències de títols vinguts de fora de Catalunya, o produïts a casa i en castellà, són conjunturals i que, si es mira les dades globalment, es comprova que domina l'autoria catalana i les funcions en català. Les dades del 2009 recollides per Adetca (que és un una fidel radiografia de Barcelona i que es pot extrapolar al teatre que es fa i es veu arreu del Principat) confirmen que han estat 329 els autors catalans representats. Fins a 347 espectacles eren en català (174 en castellà i 12 bilingües). La xifra d'espectadors per idioma de l'any 2009 és, pràcticament, salomònica: 988.301 en espectacles en català i 968.517 en castellà (els d'espectacles bilingües van ser només 8.267). La raó d'aquesta equiparació d'espectadors és que els productes de gran consum (com els musicals) es fan majoritàriament en castellà. Tot i així, cal valorar que, al 2009, van haver-hi menys musicals i hi va anar també menys gent: van perdre 323.631 espectadors tot i que van sumar 548.550 entrades. La davallada en el gènere musical es va compensar amb l'apartat dramàtic (d'un milió a 1,3 milions), en actuacions musicals (de 50.277 a 122.918) i en dansa (de 216.054 a 262.692). A la cartellera d'aquest mes de març es troba, amb tot, una concentració de títols en castellà. Tot i que hi hagi una massiva producció en català, falten títols per a gran aforament i, potser per això, hi ha hagut aquesta segona onada de teatre castellà:

Flotats en castellà

No és el primer cop que Flotats torna a Barcelona en castellà. L'excepció va ser fa un parell d'anys amb Stalin. L'actor i director sempre ha dit que no té la capacitat de preparar l'espectacle amb dues llengües. Amb Stalin, efectivament, després de les funcions en català va necessitar un altre llarg temps d'assaig per fer la versió castellana. Ara, Flotats presenta El encuentro de Descartes con Pascal joven. Albert Triola, també català, és el seu company d'escena.

Poliorama, inèdit

A hores d'ara, és a punt de sortir una de les apostes de la temporada (amb un resultat a taquilla incert): Las listas, dirigit pel realitzador d'Smooking room, J.D. Wallovits. Francesc Garrido i Pep Cortés són el 66% del repartiment. També retorna a mitjan març Dos menos, una peça interpretada per José Sacristán i Héctor Alterio. Aquest teatre encara no ha fet ni una peça en català aquesta temporada, que es va reprendre amb l'obra sense text de Tricicle, Garrick. També hi ha hagut màgia amb Juan Tamáriz i Salvador Távora amb Flamenco para traviata, a més de la internacional 1984, d'Orwell, dirigida per Tim Robbins.

Al Borràs, un debut

Más allá del puente l'ha escrit David Botello i l'ha dirigit Roger Gual (també director d'Smoking room). És una tragicomèdia que interpreten dos actors catalans, Àlex Brendemühl i Marta Torné. La peça explica com es coneixen dos suïcides poc abans de tirar-se d'un pont. Allà troben un motiu per abandonar la mort i recuperar la vida. Durant un temps es converteixen en parella. L'obra es va estrenar dijous i s'estarà en cartell fins al 18 d'abril.

Villarroel, reequilibri

Des de dijous fa temporada La función por hacer. Ha estat una entrada inesperada perquè la previsió era presentar la producció argentina de Javier Daulte, Caperucita. Per problemes personals, el director artístic fins aquest setembre no pot venir a Barcelona i és la mateixa Carol López (actual directora artística) la que prepara una versió d'aquest treball. Li ha canviat el nom i també la llengua: Tres dones i un llop. Assegura que l'obra no deixarà de ser Daulte.

Al Goya fan el canvi

La directora Tamzin Townsend va signar la direcció d'Un Dios salvaje, que encara gira arreu (també a Catalunya). Focus li va encarregar una producció catalana. No ha canviat res més que, evidentment, el repartiment i la llengua. Un Déu salvatge, de Yasmina Reza, aspira a tancar la temporada del Goya. I hi ha hagut una altra operació Reza, viceversa. El TNC i el Teatro Español van coproduir Una comedia espanyola. Es va estrenar en castellà, dirigida per Sílvia Munt, i després es va fer la versió catalana amb el mateix repartiment.

teatre

Fantasies Pirandello

JOAQUIM ARMENGOL

Quin gust sentir l'aire fresc vingut de Madrid, una brisa nova fregant el rostre d'un públic tan sorprès com divertit, i que somreia, acabada la funció, rememorant les folles imatges d'aquells personatges que irrompien al mig d'una funció, rebentant-la plàcidament, avalats per la dèria permanent de cercar una mà que els definís. I és que necessitaven expressar el seu drama, però la cosa no aconseguia ser representada, ja que els faltava l'autor; de manera que vam veure com es desplegava la comèdia d'aquesta inútil i fascinant temptativa on uns i altres, actors, personatges i públic, es van trobar irremeiablement confosos.

La Villarroel ha situat l'escenari al mig de la sala, posant el públic a les seves bandes. Les parets de rajol negre pinten un fons de fantasmagoria i al·lucinació. Al centre del quadre només hi ha una catifa tacada amb colors que dibuixen una mica de terra; al damunt i a la resta, una banqueta i un cavallet amb un llenç... Així, anem veient una divertida funció quan, de sobte, patim l'escomesa d'uns personatges que apareixen del no-res, imposant-se. D'aquí, el colèric astorament dels actors que actuaven, ofesos i emprenyats, però que, a mida que van assimilant els fets, temperen sense remei la seva perplexitat i fúria, en veure's seduïts per una abissal veritat escènica.

Meravellosa dramatúrgia i direcció posant al dia el clàssic de Pirandello, dotant-lo d'un munt d'elements nous i sorprenents, creant un divertidíssim esvaïment entre realitat i ficció. Jovial evocació del teatre dins el teatre, sense deixar de banda l'essència del clàssic italià. Així, l'espectacle s'inunda de pirueta i joc, de fantasia i humor, de la més llampant vida en el desordre, del caos de la bogeria, la burla de tòpics i la befa irònica d'uns als altres. Però a fe que mentre el gest grotesc més descarnat ens diverteix a munts, en un instant sentim l'estremiment més intens, la sensació brutal del gel a l'esquena. Potser, perduda la sorpresa inicial, hi ha certa reiteració, l'embull d'explicar-se massa, també funciona millor la comèdia que el drama, però el conjunt és d'una emotiva i fantàstica alegria. La implicació dels actors és total, transpiren honestedat i passió, actuen de meravella i són d'una sensacional veritat, pertorben, diverteixen i abasten definitivament el públic. Espectacle brillant, intens, un plaer.

Dramatúrgia: Aitor Tejada i Miguel del Arco (a partir de Sis personatges en busca d'autor) Direcció: Miguel del Arco Intèrprets: Israel Elejalde, Bárbara Lennie, Miriam Montilla, Manuela Paso, Raúl Prieto, Cristóbal Suárez. Dia i lloc: dijous, 4 de març (fins al 5 d'abril), a la Villarroel.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.