Cultura

Obre el Museu del Modernisme Català

La família Pinós llueix els seus fons artístics en un edifici de l'arquitecte Sagnier al carrer Balmes

Pocs col·leccionistes senten una passió tan desbordant i obsessiva pel Modernisme com el matrimoni format per Fernando Pinós i María Guirao, i els seus fills Fernando i Gabriel. Abans que col·leccionistes, van ser antiquaris (a principi dels setanta van obrir Art Nouveau, al carrer Aragó, i a finals de la mateixa dècada es van traslladar al carrer Consell de Cent, on van fundar la galeria Gothsland, que continua sent el seu negoci), però de mica en mica la rauxa va anar superant el seny, fins que va arribar el moment que algunes obres van deixar d'estar a la venda i van començar a integrar els fons del futur Museu del Modernisme Català. Amb tot, hi ha una peça que mai no va arribar a estar a la venda: una copa de marbre de grans dimensions d'Eusebi Arnau que havia decorat la Casa Garriga Nogués del carrer Diputació (l'actual seu de la Fundació Godia) i que els Pinós van adquirir a principi dels vuitanta. Aquesta obra es va col·locar al bell mig de la planta noble de la galeria Gothsland, i no se n'ha mogut fins ara, que ha passat a ocupar un lloc rellevant en la secció d'escultura del museu. «Ens han fet moltes ofertes, i fins i tot quan Maria Aurèlia Capmany era regidora de l'Ajuntament, va intentar comprar-la..., però res, és la nostra joia», explica Fernando Pinós.

Els Pinós tenien les obres d'art i també el local per fer el museu: un edifici de l'arquitecte Sagnier que havia estat un magatzem de la Fabra & Coats i que les últimes tres dècades els Pinós també havien utilitzat com a magatzem, en el seu cas fent servei a la galeria. «Ho teníem tot, però s'havia de fer tot. I tot ho hem fet amb la nostra suor. Que si hem demanat ajudes a les institucions? No, les hem deixat tranquil·les perquè pensem que tenen coses més importants a fer que donar-nos una subvenció a nosaltres», subratlla Fernando Pinós.

L'entrada al museu costa 10 euros, i en principi estarà obert cada dia llevat del diumenge a la tarda.

En els 1.000 m² que ocupa el museu, que ja s'ha integrat a la Ruta del Modernisme i que, sense desmerèixer els visitants locals, s'és conscient que el públic turista, atret per l'esquer del Modernisme, serà el seu potencial, no destaca només la bella copa d'Eusebi Arnau, sinó cadascuna de les obres que traspuen l'essència més pura i autèntica del Modernisme. «Cada obra té la seva història», diu Gabriel Pinós, unes històries vinculades a l'esperit d'uns temps marcats pels canvis (finals del segle XIX i principi del XX) i, en sintonia, filles de l'esperit d'un moviment artístic que buscava la modernitat i un nou horitzó cultural i que a Catalunya, com en cap altre lloc, va tenir una gran personalitat.

La col·lecció dels Pinós consta de 350 obres (de 42 dels artistes més representatius del moviment), 200 de les quals són al museu. L'exposició permanent s'anirà renovant cada any per tal que es puguin exhibir totes les obres del fons, i també les que s'hi aniran incorporant. Amb vista al futur, es faran exposicions temporals monogràfiques dels principals artistes del Modernisme.

Moderníssims

m.p

El recorregut expositiu s'articula en dos nivells: a la primera planta (que és a peu de carrer), el mobiliari té el protagonisme, i a la planta inferior (on s'han rescatat i s'han restaurat les voltes catalanes), pintura i escultura competeixen en esplendor.

L'àmplia secció de mobiliari consta de quatre ambients dedicats a l'obra de quatre ments creadores ben significatives: Joan Busquets, Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Gaspar Homar. S'hi poden veure, per exemple, els mobles que l'industrial tèxtil Manuel Felip va encarregar a Joan Busquets per al menjador de la seva casa modernista del carrer Ausiàs March (l'actual seu dels Espais Volart i Volart 2 de la Fundació Vila Casas). O mobles que Gaudí va dissenyar per a les cases Batlló i Calvet, especialment una creu que els Pinós van adquirir a finals dels setanta a la filla Batlló. O un plafó d'un sant Jordi, d'Alexandre de Riquer, que probablement va decorar el despatx d'Enric Prat de la Riba.

A la planta del soterrani, la copa d'Eusebi Arnau flirteja amb una altra escultura de primer ordre: és una de les set versions que Josep Llimona va fer de la seva obra mestra El desconsol. Enmig de la sala, els Pinós hi han instal·lat part del seu immens fons d'escultures de Lambert Escaler. En tenen prop de 50, i al museu n'hi ha la meitat. I totes les parets llueixen pintures modernistes (excepte un mur que dóna la veu a tres vitralls –el central, obra de Joaquim Mir–). Joan Brull, Ramon Borrell, Ramon Casas (fins a cinc Casas de grandiós nivell), Hermen Anglada Camarasa, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo (present amb el retrat que va fer a les dues filles del doctor Trueta, amb un marc dissenyat per Gaudí)...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.