Cultura

Òmicron publica dos poemaris dels figuerencs Pere Prada i Daniel Ferrer

Prada ha estat finalista del premi Benet i Caparà amb «Geografia encesa»

«Era un mar de sorra,/ però no era la platja / sinó el desert./ Era la platja del desert./ Hi escrivia poemes./ T'hi vols banyar?» Aquest és un dels poemes que Pere Prada ha reunit a Geografia encesa, «un llibre molt encès i apassionat», en paraules de l'autor, que aposta en molts casos per poemes curts i entenedors. Guanyador del premi Miquel de Palol dels Premis Literaris de Girona 1991, amb Empordà, mite o realitat?, Pere Prada va publicar diversos poemaris en els anys noranta, l'últim dels quals va ser Raier del somni (1999). Els poemes de Geografia encesa estan escrits entre l'any 1990 i el 2007, molts a Figueres i l'Empordà, però també a Barcelona i Girona, on la visió d'una noia a l'avinguda de Jaume I li va inspirar aquests versos: «Bicicleta amb ales,/ joiós pedala el nen/ dins l'úter de la mare.» Per Prada, el llibre és «un viatge interior i alhora exterior, a la recerca del somni i la llibertat».

Versos esperançats

«Terra creada ben arran del pèlag/ i a l'embat de tramuntana forta,/ sents el batec i com respira casta/ tota la plana.» Aquests versos obren Esperances, el primer poemari publicat per Daniel Ferrer, que fins ara havia publicat la novel·la infantil Els amics d'en Dalinet (2004) i La terra de Lavínia (2009), on combinava diàleg i epístola per parlar de la seva terra, com també ho fa en aquest poemari amb eines més líriques. En el pròleg d'Esperances, l'autor escriu: «La vida, vista més enllà de les feixugues ocupacions diàries, no deixa de ser, per damunt de tot, poesia i esperança.»

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.