Cultura

Viatge a les entranyes del MNAC

El museu del Palau Nacional obrirà al públic les seves reserves a partir del 16 d'abril amb visites de grups reduïts

Durant anys i panys, les reserves dels museus eren malvistes. Eren la zona maleïda, el soterrani..., sí, les masmorres dels museus. Una obra a les reserves equivalia a dir que no tenia prou valor per ser exposada al públic. Aquesta era la cançó quan els museus tenien un criteri acumulatiu per lluir les seves col·leccions: mostraven el màxim d'obres possible a les sales i, posseïts per un obsessiu horror vacui, atapeïen les parets per no deixar ni un trist espai blanc que deixés respirar les peces. I condemnaven a les reserves les obres que realment no tenien prou dignitat per competir en aquella orgia artística.

Tot plegat va canviar quan els museus es van modernitzar amb maneres més atractives i selectives de presentar els seus fons. Les reserves es van omplir i van deixar de ser la zona fosca de les obres excloses per passar a ser un immens laboratori, és a dir, el lloc per a l'estudi, la restauració i la recerca dels tresors del museu, siguin públics o amagats.

Exceptuant el personal dels museus i els estudiosos, el públic general no té mai accés a les reserves. Mai. Però de curiositat per tafanejar les entranyes del museu no li'n pot faltar. Per això el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), que celebra 75 anys, ha decidit obrir al públic les seves reserves amb visites en grup, amb reserva prèvia, que començaran el 16 d'abril. Les visites es podran fer els divendres a les 16.30 h o els dissabtes a les 10.30 h. Seran d'una durada de dues hores, amb un preu de 5 euros (que inclou també l'entrada al museu), i no cal adormir-se per fer la inscripció: els grups només seran de quinze persones.

Acompanyats d'un guia i amb l'avís previ que no podran ni fotografiar ni tocar les obres d'art, els visitants de les interioritats del MNAC descobriran que el museu custodia a les seves profunditats unes 260.000 obres, entre pintures, escultures, arts decoratives, cartells, dibuixos i gravats, fotografies, objectes i monedes. Dit d'una altra manera encara més rotunda, del total d'obres que posseeix el MNAC només un 15% llueixen a l'exposició permanent, un 78% són a les reserves i un 7%, dipositades en altres museus.

«Molta gent es pregunta: ‘Si els dilluns els museus estan tancats, què hi fan els treballadors?' Si vénen a les reserves, ja ho veuran», bromeja la subdirectora de les col·leccions del museu, Cristina Mendoza. Les reserves són la sala de màquines del museu. Una sala de màquines amb estrictes, i sovint extremes, mesures de seguretat i de conservació. Si no hi ha ningú, el llum ha d'estar apagat. Excepte als tallers de restauració, no hi ha finestres. El clima ha de ser estable. La desinsectació no es fa amb productes químics sinó amb un gas que asfixia els insectes. La neteja l'ha de dur a terme una empresa especialment formada. I més, i més, i més...

Els visitants també descobriran que a les reserves no hi ha obres d'art menors. Segur que quedaran meravellats amb les pintures de l'absis de Santa Maria de Taüll. No pas les que es van arrencar a principi de segle durant la campanya de salvaguarda pel Pirineu –aquestes llueixen a les sales del romànic–, sinó les que, als anys setanta, van emergir extraient-ne una capa més profunda. De menors, res.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.