Cultura

The Royal Ballet porta al Liceu ‘La bella dorment' amb la Jove Orquestra de Catalunya, dirigida per Valeri Ovsianikov, en directe

La bella Tamara

La ballarina madrilenya Tamara Rojo, principal del Royal Opera House Covent Garden de Londres, torna al Gran Teatre del Liceu de Barcelona per protagonitzar un dels cims del ballet clàssic, La bella dorment, una obra de Marius Petipa amb música de Piotr Txaikovski estrenada el 1890 al Mariinski de Sant Petersburg. Tamara Rojo, que les darreres vegades que ha vingut a Catalunya va haver de cancel·lar les seves actuacions als festivals d'estiu per una lesió al peu, encarnarà Aurora –la famosa bella dorment del conte de Charles Perrault– avui (22 h) i dimarts 13 (20 h), acompanyada per Rupert Pennefather, que debuta al Liceu, en el paper del Príncep Désiré.

“El paper d'Aurora és molt alegre i senzill, és una nena que celebra la seva posada de llarg i entra en la maduresa”, comentava ahir Tamara Rojo entre assaig i assaig. El conte de Perrault, segons la ballarina, és una metàfora d'aquest pas a la maduresa i el missatge que vehicula és clar: “És el triomf de la bellesa, la bondat i l a saviesa per damunt la maldat i l'enveja.”

Per contrapartida, la tècnica coreogràfica és la més “dura” dels ballets clàssics, atès que la història és diàfana i senzilla: “En aquest ballet no et pots amagar de cap manera i és pura tècnica”. Respecte al seu partenaire, Pennefather, Rojo només té paraules d'admiració: “És molt guapo, alt i ros, i té una tècnica perfecta i unes línies clàssiques”.

Rojo va debutar al Liceu la temporada 1993-94 amb El amor brujo de la mà de la companyia de Víctor Ullate i ha tornar dues vegades, una de les quals amb Giselle (2006-07). “Barcelona és una ciutat que m'agrada molt i m'hi sento molt a gust”.

El càsting inclou noms com ara la ballarina de Bucarest Alina Cojocaru, principal del Royal des del 2001, que va seduir el públic del Liceu en el seu debut la temporada 2008-09 amb La Bayadère; Cojocaru serà Aurora el dilluns 12 (20 h) al costat del ballarí danès Johan Kobborg, que debuta al teatre barceloní.

Música en directe

A banda de poder gaudir d'una companyia de primer nivell, el Royal Ballet, que feia prop de vint-i-cinc anys que no venia al Liceu, els espectadors també podran delectar-se veient ballet amb música en directe, fet poc habitual al país. La Jove Orquestra Nacional del Catalunya (JONCA) interpretarà la partitura de Txaikovski, dirigida per Valeri Ovsianikov, que debuta al Gran Teatre del Liceu. Ovsianikov, originari de Moscou, és director musical de l'Orquestra del Teatre Mariinski i de la prestigiosa Acadèmia de Ballet Vaganova de Sant Petersburg.

Amb aquesta producció el Gran Teatre del Liceu tanca la temporada de dansa 2009-10.

Una producció mítica

La bella dorment és una peça clau per a la prestigiosa companyia de ballet britànica. La producció que es presenta al Liceu fins dimarts es va estrenar el 2006 i és una recuperació de la històrica del 1946 de Nikolai Sergueiev, Ninette de Valois i Oliver Messel. Aquesta producció mítica és la que la companyia va interpretar quan es van traslladar al Coven Garden acabada la Segons Guerra Mundial, el 1946, després d'haver tingut la seva seu al Sadler's Well, i amb la que es van presentar al Met de Nova York. La bella dorment és una de les joies del seu repertori i la programen gairebé cada any. Aquesta producció es va realitzar amb motiu del 75è aniversari del Royal Ballet. Monica Mason i Christopher Newton van voler portar sobre l'escenari aquest clàssic, respectant les pautes del mestre Petipa i incorporant les variacions d'Ashton i Dowell. A més, el jove coreògraf Christopher Wheeldon va crear una nova Dansa de les garlandes. Segons Rojo, és una de les produccions més “boniques” que ha vist mai.

“En aquest ballet no et pots amagar de cap manera; és pura tècnica”
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.