“Abans de la fotografia, la història no existia”
Pocs fotògrafs i publicistes aconsegueixen que el seu nom sigui conegut de manera massiva arreu del món. Oliviero Toscani (Milà, 1942) és un d'aquests personatges, l'obra del qual provoca amor i odi a parts iguals. Recordat sobretot per les seves campanyes publicitàries de Benetton, algunes de les quals van provocar una gran polèmica, Toscani ha vingut a Barcelona per participar en la inauguració de la primera edició del simposi de fotoperiodisme Ojo de Pez Photo Meeting, organitzat per La Fábrica i que té lloc fins demà a La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona.
Què hi fa un fotògraf publicitari en un simposi de fotoperiodisme?
En fotografia, no crec en les categories. Per mi tot és fotoperiodisme: les imatges dels diaris, les fotos que veiem al carrer... En general, la fotografia ha de documentar, no inventa res, i en aquests moments de canvis tecnològics, la fotografia és l'art del moment perquè la comunicació visual moderna s'ha desenvolupat gràcies a la imatge.
El seu treball es distingeix per haver trencat les fronteres entre fotografia documental, fotografia de moda, publicitat i activisme social.
No faig diferències entre una cosa i l'altra. Tampoc m'importa gaire el client, perquè tot el gran art ha estat al servei d'un client al llarg de la història. Als artistes renaixentistes no els importava pintar sobre la virginitat de Maria, encara que fos una mentida. La gran obra mestra El Crist mort, de Mantegna, o la Capella Sixtina, de Miquel Àngel, és pura publicitat sobre l'Església, i, en canvi, són totalment vigents 500 anys després. No com les coses que fa el Demian Hirst, que ja veurem què en queda...
La seva obra té un fort component social. Creu que la fotografia pot canviar el món?
La fotografia vol dir proposar coses, i evidentment pot provocar canvis. Hi ha fotografies que han destruït més que les guerres; d'altres han mogut consciències, com les imatges dels camps de concentració. La història es construeix visualment. Abans de la fotografia, la història no existia. Imagina't què hauria passat si la fotografia hagués existit en l'època de Jesús. Sense una imatge que documentés un dels seus miracles, el cristianisme no hauria existit. En aquest sentit, si Goya (el meu artista preferit) hagués viscut avui, seria fotògraf.
Diu que no ha triat ser fotògraf. Però recorda la seva primera fotografia?
Sí, va ser a la meva mare cosint. Jo tenia 5o 6 anys i m'havien regalat una càmera per Nadal. A casa jo veia càmeres per tot arreu perquè el meu pare tenia una agència de fotoperiodisme que treballava per a Il Corriere della Sera. Recordo quan el meu pare em feia córrer des de l'agència fins al diari, amb les fotos encara humides. Al matí veia la foto publicada al diari del meu mestre, i pensava: “Jo la vaig veure ahir”... Vaig perdre la fe en l'escola i vaig començar a fer campana per anar al cinema, que potser és la influència més gran en la meva obra.
Com l'afecten les polèmiques? Quan era a Benetton en va tenir unes quantes, com la fotografia de l'agonia d'un malalt de sida.
Prefereixo els que no estan d'acord amb el meu treball perquè amb ells hi puc tenir una discussió. La polèmica és una conseqüència de la creativitat, com ho són els diners. A més, prefereixo treballar quan no hi ha camins construïts. No s'ha de tenir por de tenir por.
En què treballa ara?
Estic en dos projectes. Un és sobre el paisatge italià. Demano a tothom que m'enviï fotos de coses lletges, que no li agradin, perquè a Itàlia ens estem acostumant massa a la lletjor. L'altre projecte es titula Raça humana. Anem pel carrer i demanem a la gent si volen ser fotografiats per mi. Ja portem més de 25.000 retrats en un any i mig!