Cultura

Crítica

clàssica

Estrena catalana d'un Albéniz

Camprodon ha reparat un oblit, fent-ne una interpretació ben entenedora

El Concert per a piano núm. 1 op.78 que el mateix Albéniz batejà com a Fantàstic, va ser estrenat al Teatro de la Comedia de Madrid el 1887 en un concert dirigit per Tomás Bretón i el mateix compositor al piano. El 1889 també el va interpretar a la sala Erard de París amb l'Orquestra d'Edouard Colonne. Hi ha notícies que s'ha tocat a Tenerife, a València i a Londres per la Royal Philarmonic amb el mateix José Menor al piano. No s'ha trobat cap referència que s'hagi tocat a Catalunya i Camprodon ha reparat un oblit imperdonable, fent-ne una interpretació ben entenedora. El concert, compost per Albéniz als 28 anys, amb la col·laboració de Tomás Bretón en l'orquestració, forma part de les composicions del compositor (incloent-hi les òperes) en què no hi ha l'alè folklorista amb què Pedrell el va empènyer i que d'altra banda és el que l'ha fet més conegut. L'han enregistrat Aldo Ciccolini, Enrique Baselga, J.F. Hessier i F. Blümenthal i en totes aquestes visions diferents hi ha la constant que és una digna peça de concert que segueix el traç d'un Schumann o un Mendelssohn, matisat per cert aire impressionista propi de l'època i que a més és una obra de lluïment per a l'intèrpret. En el cas de Camprodon el fet que el piano ocupés la part frontal de l'escenari. essent la sala del monestir lògicament plana i perquè el públic no perdés la visibilitat del director i de l'orquestra, va obligar a treure la tapa del piano amb la qual cosa aquest va perdre individualitat fusionant-se sovint, més del que estava previst, amb l'orquestra, aspecte que no deixava de tenir els seus elements positius.

L'Orquestra Simfònica Tactum, que ha ampliat la seva formació de cambra fins arribar a trenta músics i escaig per a aquesta ocasió, té voluntat de continuïtat. El conjunt va afrontar un repte considerable en voler interpretar també la Simfonia núm. 5 de Jean Sibelius escrita per a un conjunt més nodrit. L'abrandament dels músics empesos per l'intensitat que exigia el seu director i l'acústica brillant del monestir van compensar en part el desequilibri i van ressaltar els temes més intensos i expressius de l'obra amb les inevitables mancances i imprecisions que una primera audició en un conjunt nou pot donar. El concert va començar amb una versió per a fagot i orquestra de tres impressions de la Suite española d'Issac Albèniz: Granada, Cuba i Catalunya, harmonitzades pel solista Vasil Nikolov. Si quan Frühbeck va orquestrar les obres compostes per a piano ja les va desnaturalitzar una mica ens va semblar que el so greu del fagot no hi afegia gran cosa fora de reconèixer Albéniz des d'un caire diferent. Com va dir el director del festival, Jordi Berdala, a la vegada que Camprodon celebrava els 125 anys de la composició del concert també ho feia com a cloenda de l'Any Albéniz, el seu fill il·lustre. El festival ho festejarà clausurant oficialment l'Any Albéniz al gran saló de Les Invalides de París l'octubre amb la interpretació de la Suite Iberia pel pianista Guillermo González.

Concert per a piano 1
José Menor, piano, l'Orquestra Tactum Ensemble dirigida per Enric Ferrer
XXV Festival de Música Isaac Albèniz de Camprodon. Monestir de Sant Pere 28 d'agost.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a