Cultura

L'ànima de les pedres

Tian Gombau trenca el ritme frenètic quotidià amb una peça intimista, per a privilegiats

Pedra a pedra és més que una obra de teatre. Més que un instant de misteri poc abans que s'encenguin els focus. És una manera d'entendre el teatre. De trencar les normes establertes. De fer sentir l'espectador com a part participant en la respiració del muntatge, de convertir-se en un privilegiat.

El muntatge de la companyia El Teatre de l'Home Dibuixat, personificat per Tian Gombau (i el seu sac ple de pedres, i sorres, i estrella, i màgia, i tendresa...), es va estrenar dissabte a la tarda en un racó de la Sala Tallers del TNC. L'obra, nominada als Max al millor espectacle de teatre familiar, s'hi estarà fins al 22 de febrer. Ja a l'entrada, amb instal·lació inclosa, es trenca la distància, desapareix la quarta paret. Gombau ha descobert que les pedres tenen ànima, i que només cal seure-hi ben a prop, callar i escoltar perquè confessin un cor que batega emotivitat i empatia.

La peça es recomana per a nens de dos a sis anys. Aquesta nota, més que apartar el públic adult, el que ha de fer és convidar-lo a assistir-hi traient abans la pols de la seva ingenuïtat amagada. L'obra ja fa un any que circula per arreu. No arriba a Barcelona amb l'ànsia de completar una agenda d'actuacions. Diu Gombau que, per a això, ja va a les fires. A l'última Fira de la Mediterrània, per exemple, va tancar una gira de 17 actuacions a França i el seu debut a Rússia. A Barcelona, l'obra només pretén estovar la duresa del públic local. Gombau té comprovat que, com més al nord desplaça el seu teatrí més esquerpa és la resposta del públic. Dissabte la canalla no va dubtar a preguntar en veu alta.

Amb Pedra a pedra, Gombau debuta com a manipulador d'objectes. És el resultat de dues dècades de treball a escena: el seu món interior ha destil·lat aquesta proposta pensada per a minories (només hi caben 70 persones per sessió que no s'allarga més de 30 minuts). L'obra segueix el fil d'una història que evoca a sorpreses i poemes visuals, amb un suport evident d'una música descriptiva. L'home llauna és un romàntic amb cor de pedra que no té la por dels seus veïns (els senyors Noo!, Ui-ui-ui! i Aaah!), porucs. El protagonista gaudirà volant amb una regadora, però, sobretot, quan per fi trobi un amic a la sorra de la platja.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.