Cultura

La contra

Els tresors de Magí Sunyer

sóc un admirador convençut de Magí Sunyer, l'intel·lectual tarragoní de primera línea, nat a Picamoixons el 1958 però que, des de fa molt temps, treballa intensament a Tarragona: primer estudiant amb tota la vocació del món per esdevenir ben aviat professor de lletres catalanes a les aules de la delegació tarragonina de la Universitat de Barcelona, i, després, aviat, catedràtic a la Universitat Rovira i Virgili. Ho sap molta gent, però jo ho repeteixo: Magí Sunyer treballa amb entusiasme, vigor i rigor en els terrenys de la docència, de la llengua catalana, de la creació literària i del seu estudi, promoció i difusió. El seu lliurament és, sense dubte, un valuosíssim regal a la societat tarragonina i a la de la seva zona de relació més directa i, a la vegada, a tota la catalanitat. Per a saber el secret qualitatiu de l'obra, la clau és fàcil: només cal llegir-la. Com a escriptor destacat, com a elaborador de literatura, cal tenir en compte el seus llibres de poesia, les seves narracions, les novel·les i una tragèdia moderna. I els seus estudis. Com a promotor cal destacar la seva labor dintre el col·lectiu La Gent del Llamp.

Dintre de l'any que estem, entre plurals actuacions, destaca la publicació d'un llibre al qual jo crec que cal continuar donant-li la més càlida i llarga benvinguda. És el llibre que es titula Jim, premi Roc Boronat 2009, amb un subtítol que diu: “Després de l'illa del tresor l'aventura de la vida continua”. Doncs, sí, senyors. Jim és, ni més ni menys, que la continuació de la seductora novel·la de Stevenson: L'illa del tresor. Aquesta continuació és un somni per moltes persones escampades pel món i pels temps. Hi dit que Magí Sunyer és un escriptor distingit i ho és precisament per la singularitat de la seva obra, sempre apartada de la rutina i de les monotonies repetitives. I per això, més que ningú, es pot atrevir a oferir-nos una continuació fidel i, a la vegada, del tot original, d'una obra universalment coneguda des de finals del segle XIX.

L'illa del tresor (1883) és una novel·la d'aventures marítimes que té totes les gràcies desitjables en una peça d'aquest gènere (jo la vaig començar a llegir fervorosament des dels Reis de 1932). Mars càlides, pirates guerxos o amb una sola cama, revoltes a bord i un grumet llest i simpàtic, protagonista i narrador d'aquesta obra estupenda. L'autor és efectivament l'escriptor escocès Robert Louis Stevenson, nascut el 1850, viatger incansable que malgrat la tuberculosi viatjà per mig món sense parar d'escriure, començant per uns estudis familiars sobre els homes i, entre moltes altres coses, les reflexions al voltant del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Va fer molta feina tot i que morí a Samoa, als 44 anys, el 1884. El desig perquè les aventures del grumet Jim Hawquins continuessin devien estar en l'interior de molts lectors esglaonats en més d'un segle. Afortunadament, el bon gust del nostre escriptor Magí Sunyer l'ha fet caure en la temptació d'escriure la continuació de L'illa del tresor i ho ha fet a les mil meravelles. L'antic grumet en continua sent el narrador –ja escriptor d'èxit per la seva primera crònica– però, en créixer i fer-se home, es convertí en un bandarra digne de la forca. En aquesta novel·la el tema ja no són aventures marítimes tot i que toquen el mar a través de l'olla bullent que devia ser el port de Bristol en aquella època. La recreació de l'ambient, del món amfibi (port i terres endins) que fa Sunyer en la seva novel·la s'enduen el lector com se l'enduien els mars i les illes en la novel·la de Stevenson. Per coronar l'encert, Sunyer fa que els tutors de l'exnoi li perdonin la vida i l'obsequiïn amb una nau exacta a la de L'illa del tresor, amb escollida tripulació, equipament de trinca i el mapa autèntic de la situació on encara hi queda un futral de plata per enriquir, si hi arribaven, tots els nous expedicionaris. Així és que Sunyer ens obsequia amb una molt atractiva novel·la però ens castiga deixant-nos altre cop sense final. Malgrat la benigna punició, Sunyer mereix l'aplaudiment més entusiasta.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a