Els papers personals d'Artur Bladé arriben a l'arxiu de la Ribera d'Ebre

«Avui és un dia emotiu per a mi, perquè és important per a l'obra del meu pare.» Amb aquestes paraules va començar la seua intervenció Artur Bladé i Font, i va aprofitar per llegir un petit retall d'un article de Vicenç Riera Llorca a la revista Pont Blau en què lloava la prosa de Bladé arran de la publicació de la seua obra Crònica del país natal. «La de Bladé és una elegància poc corrent, una prosa que recorda les millors pàgines de Josep Pla, i jo m'atreviria a dir que la prosa de Josep Pla recorda les millors pàgines de Bladé», va llegir textualment el fill de l'escriptor de Benissanet, que va afegir-hi que en el retall de revista el seu pare hi va anotar: «Comentari desorbitat de Riera Llorca», la qual cosa indica que a més d'un gran escriptor Bladé era també un home modest. Aquest document, tot i que és un dels que s'ha quedat el seu fill, podria servir al lector per fer-se una idea de l'abundant fons documental de l'escriptor de Benissanet, un fons que fins ara estava concentrat en una habitació de la casa del seu fill a Benissanet i que ahir va entrar per la porta gran de l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre a Móra d'Ebre. Feia temps que des de l'Associació Cultural Artur Bladé de Benissanet es treballava per convèncer el fill de l'escriptor que cedís el fons personal a l'arxiu comarcal, però aquest primer volia posar una mica d'ordre a l'abundant llegat del seu pare. Ahir es va formalitzar el conveni de cessió dels papers, en un acte al qual va assistir el cap de serveis d'Arxius de la Generalitat, Enric Cobo, a més del president comarcal, Josep Solé, i el director de l'Arxiu, Gerard Mercadé.

MÉS DE QUARANTA CAIXES
En principi, Bladé i Font va portar a l'arxiu 21 caixes, on s'acumulen els articles publicats pel seu pare en publicacions com ara Serra d'Or, Tele Estel, l'Avui, La Riuada i La Veu de Flix, mecanoscrits d'articles i conferències, publicats o inèdits, i també de llibres, com ara l'Edat d'or i L'exiliada, a més de llibretes, notes o articles i crítiques sobre el mateix autor. El fons cedit també inclou l'abundant correspondència de Bladé i Desumvila, que es va cartejar amb més d'un centenar de persones, entre les quals hi ha noms coneguts com ara Carmel Biarnés, Carles Riba, Albert Manent i Rafel Tasis. «El meu pare no va llençar mai ni un paper», va dir el seu fill, que va destacar també que conservés articles o publicacions que li interessaven. «Guardava els diaris de l'endemà que es votés l'Estatut català», va precisar Bladé i Font. A aquestes 21 caixes se n'hi afegiran properament una vintena més amb documents que tenen un full o menys i que el seu fill encara cataloga, i també dietaris inèdits que transcriu i que podrien ser publicats.