Un viatge amb tots els sentits

Qui hi ha entrat, tant si se sent representat pel fet migratori com si no, explica que és una de les mostres més emotives que s'han fet mai sobre aquests processos migratoris. Fins ara, però, no tothom podia gaudir d'ella, de la museïtzació d'un dels vagons de l'antic tren que, conegut popularment com El Sevillano, va dur a Barcelona milers d'immigrants procedents del sud d'Espanya a mitjan segle passat. Des que, aviat farà dos anys, el comboi es va instal·lar al Museu d'Història de la Immigració de Catalunya, a la masia de Can Serra de Sant Adrià, prop de 25.000 visitants hi han pujat, per veure els documents audiovisuals que conté i per tocar aquells elements –bancs, maletes, tapissos– que hi havia en aquells compartiments. Però, com dèiem, fins ara hi ha hagut un col·lectiu que s'ha quedat amb ganes de poder endinsar-se, metafòricament parlant, en aquest viatge. Són els discapacitats físics i les persones cegues i sordes. A partir d'ara, però, podran sentir, gairebé igual que la resta de mortals, la informació i els sentiments que traspua la mostra. I és que, des de fa uns quants dies, el museu ha estrenat L'Andana, l'adaptació íntegra de tots els continguts de l'exposició per tal que aquestes persones puguin fer la visita sense haver de pujar a l'espai expositiu. Llavors, no es va poder adaptar en ser l'interior d'un vagó de tren dels anys 50, el qual no es volia alterar per evitar que perdés el seu aspecte original.

El projecte, que ha tingut la col·laboració de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona –hi ha invertit uns 14.000 euros– i l'assessorament de la Fundació ONCE, reprodueix virtualment –amb descripció sonora i text en Braille– el viatge que es fa de manera presencial dins del comboi. Ho fa amb una taquilla de principis del segle XX, originària de l'antiga estació del Nord de Barcelona, cedida pel Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú. A més, un plafó resumeix gràficament i numèricament l'evolució dels processos migratoris al llarg d'aquesta centúria cap a Catalunya, juntament amb un banc d'un vagó i una maqueta del comboi –feta en guix per l'artista Ana Marín i que acabarà sent de bronze–, per tal que els invidents la puguin tocar i, així, fer-se una idea de com era. Puri Frias, la incombustible representant de Disfisa –Disminuïts Físics de Sant Adrià–, celebrava ahir el projecte. “Estem molt satisfets. Ara sí que podem gaudir de la mostra, amb tots els sentits”, deia.