Cultura

Les arrels de ‘Canigó'

El Museu del Joguet de Figueres recorda el pes històric de la revista ‘Canigó' i reivindica la figura del seu director, Xavier Dalfó, en una exposició

L'exposició,
que s'inaugura dissabte, és coorganitzada pel Col·legi de Periodistes

Pocs es pensaven l'any 1954 que una nova revista mensual d'àmbit local nascuda a Figueres es convertiria en un referent local i, més endavant, en un setmanari de referència a nivell català. I encara menys que tindria una vida editorial de quasi bé 30 anys. No s'ho imaginaven els seus impulsors, com tampoc els seus censuradors a l'època. Malgrat això, Canigó va fer el seu camí, ple d'entrebancs al llarg de la seva història, sobretot en forma de processos judicials, multes, segrestos...

Ara, una exposició, titulada Canigó, revista de Figueres, recupera part de la seva memòria, per, d'una banda, accentuar el paper destacat de la publicació en la defensa del progressisme i el catalanisme en temps de la dictadura franquista i, per l'altra, reivindicar la figura que la va fer possible des dels inicis, Xavier Dalfó. I què millor que Figueres, la ciutat natal de la revista i del seu director, per retre-hi homenatge amb aquesta exposició que s'inaugura dissabte vinent al Museu del Joguet i que coorganitza la demarcació gironina del Col·legi de Periodistes.

La mà de la censura

El mateix Xavier Dalfó, que va dirigir la revista des del 1954 fins al 1971, fent un exercici de memòria recorda com de difícil va ser treure tan sols el primer número, davant la reticència del règim per donar-los permís. “A Joaquim Gironella, director d'Ampurdán, l'òrgan del Movimiento, no li interessava que sortís una altra publicació. Em consta que va pressionar, però finalment vaig obtenir una autorització provisional amb una anotació que ens deia aproximadament que si érem bons nens al cap d'un any ens donarien el permís”, recorda Dalfó.

De seguida, aquell “capritx d'uns joves eixelebrats de poc més de vint anys” va anar consolidant-se, reunint subscriptors i plomes de referència a mesura que la publicació traspassava l'àmbit local i es dedicava també a la informació general. “No érem localistes, tocàvem de tot, sobretot temes de cultura més que no pas política”, remarca Dalfó.

El 1971, Canigó va passar de ser una revista mensual a ser un setmanari d'informació general. Aleshores, més que mai, i quan la revista ja s'havia catalanitzat gairebé del tot i també pressionat per les forces locals –“que ens feien la vida impossible”–, el 1973 “vam decidir fer el salt a Barcelona per esdevenir una revista d'àmbit nacional, sense renunciar a les arrels”. Aleshores, la seva dona, la periodista i escriptora Isabel Clara-Simó, ja feia dos anys que s'encarregava de la direcció del setmanari. L'etapa barcelonina va durar una dècada, fins a l'any 1983, “quan aleshores era la Generalitat la que teníem en contra”, recorda Dalfó.

A les seves pàgines hi van col·laborar, entre molts altres, gent de la talla de Manel Costa-Pau, Maria Àngels Anglada, Ramon Reig, Eduard Rodeja, Subias Galter, Evarist Vallès, Ismael Planells, Eugeni Molero, Joan Guillamet, Rafael Torrent, Rodeja Galter, Ramon Reig, Jaume Miravitlles, Carles Fages de Climent, Josep Pla, Xavier Fàbregas, Paco Candel i el mateix Salvador Dalí, que també hi va escriure un article per definir uns quants pintors. Pel que fa a lectors cèlebres, Dalfó destaca que fins i tot Manuel Fraga Iribarne els va felicitar –a través de carta manuscrita– per uns reportatges dedicats a “la bella Costa Brava”.

Xavier Dalfó, que es mostra agraït per una exposició que “esdevé un reconeixement públic d'una trajectòria i una lluita contra la «negra nit» del franquisme”, assistirà a la inauguració i posterior taula rodona que tindrà lloc dissabte a les 12 del migdia al Museu del Joguet de Catalunya, i en què també participaran Isabel-Clara Simó; el catedràtic de Periodisme de la UPF, Jaume Guillamet; l'alcalde de Figueres, Santi Vila, i el president del Col·legi de Periodistes de Girona, Narcís Genís.

LA XIFRA

2.000
pessetes
és el cost de la primera multa que va rebre la publicació, en concret per un article de Paco Candel.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.