Cultura

La contra

Republicanisme cooperativista

L'historiador Jordi Serrano publica la biografia ‘Joan Salas Anton', que repassa la trajectòria del polític i activista sabadellenc artífex de diverses cooperatives a cavall dels segles XIX i XX

La historiografia del republicanisme encara és plena de vetes per explorar. El llarg règim franquista i la posterior restauració de la monarquia a l'Estat, sumada a la “Catalunya canònica” que en aquest aspecte lamentava dijous al vespre el catedràtic d'història contemporània Àngel Duarte, han fet que un tel d'oblit cobrís les trajectòries de personatges com ara Joan Baptista Salas Anton, un cooperativista i polític nascut a Sabadell l'any 1854 que l'historiador Jordi Serrano ha investigat durant tres dècades.

Serrano, també sabadellenc, ha destil·lat el resultat de la recerca en el llibre Joan Salas Anton, una biografia publicada per Cossetània dins de la col·lecció dedicada als cooperativistes catalans. El llibre retrata un personatge de “perfil polièdric” –en paraules del responsable de la col·lecció, Antoni Gavaldà–, molt conegut en els cercles barcelonins de finals del segle XIX i principi del XX. Va començar militant al Partit Republicà Centralista de l'expresident de la I República Nicolás Salmerón, per al qual va treballar com a secretari durant el seu exili a París. Posteriorment va ser regidor a l'Ajuntament de Barcelona i diputat a les Corts de Madrid pel districte de Sabadell. Però, més enllà del vessant polític, Serrano ha aprofundit en el Salas més activista, que per Àngel Duarte era una manera d'eixamplar l'abast de la política cap a la classe obrera en dues direccions: la inclusió en l'agenda dels problemes quotidians i la seva obertura cap als sectors populars, fins aleshores exclosos.

Així, Salas va introduir la maçoneria a la ciutat de Sabadell –la lògia Osiris, en un soterrani del carrer del Sol– i va ser impulsor de nombroses iniciatives socials i culturals, reconegudes amb el seu pas pel comitè central de l'Aliança Cooperatista Internacional (1902). Des de la direcció del periòdic El Federal Sabadellés, El Radical i La República fins a l'impuls a la històrica cooperativa La Sabadellenca (1881) i la Lliga Internacional de la Pau i la Fraternitat dels Pobles, el 1889, any en què va entrar a la junta de l'Ateneu Barcelonès.

En la presentació de l'obra, precisament a la sala Sagarra de l'Ateneu, l'autor, Jordi Serrano, va glossar l'aportació decisiva de Salas per a l'arrelament de l'esperit de les cooperatives angleses a la Catalunya més industrialitzada, potser afavorit per unes condicions laborals i socials similars a les del país britànic. I va lamentar que la memòria de Salas no hagi trobat cap racó en els nomenclàtors de Barcelona o Sabadell, que sí que recorden altres figures controvertides, com ara el marquès de Comillas –“un traficant d'esclaus”– o Joan Sallarès i Pla –“un defensor del treball infantil”–, com a exemples respectius.

De ben segur, hi van contribuir diversos factors recordats per Serrano, com ara que acabés, en els últims anys de la seva vida, com a tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera, el fet que “l'esquerra, sovint, és molt més exigent èticament” a l'hora de recordar o la “mala sort de morir 40 dies abans de la proclamació de la II República”, el 1931. El cert és que va deixar ordres de ser enterrat en l'anonimat i que el mateix Serrano va rescatar dos diplomes expedits a nom de Salas, apareguts al darrere d'una vella nevera del restaurant de la Sabadellenca, a la dècada de 1980. Probablement hi restaven amagats des de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat, el 27 de gener del 1939. Aquell rescat simbòlic, anys després, ha esdevingut biogràfic.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.