Cultura

Jordi Ferré: “Encara hi ha gèneres sense oferta editorial en llengua catalana”

· El nou president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana exalça el compromís del sector malgrat la crisi, la subordinació del català i el tancament de l'Arc de Berà

  • Jordi Ferré. Foto: JUANMA RAMOS.
  • Video: Entrevista a Jordi Ferré

És un miracle que molts editors afectats pel tancament de l'Arc de Berà continuïn editant malgrat una garrotada així!

Jordi Ferré ha substituït Ernest Folch com a president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. S'estrena en un Sant Jordi atípic pel calendari, i amb el conflicte per la fallida de l'Arc de Berà encara pendent. Diu que el sector ha estat castigat per la crisi, però que no li falta compromís i dinamisme, malgrat les dificultats de reeixir publicant en català.

Aquesta setmana arriba un Sant Jordi diferent. Què passarà?

És una situació semblant a la de fa deu anys, quan va caure el dia de Pasqua. Evidentment és una situació anormal que no ens agrada, però és el que marca el calendari i no podem fer res per evitar-ho. En aquests casos hi sol haver un traspàs de vendes, és a dir, a les comarques receptores de persones de l'àrea metropolitana que hi van a passar la Setmana Santa, com ara la Costa Brava, la Costa Daurada i el Pirineu, les llibreries tenen un increment de vendes important.

I estan ben contents!

Una llibretera de Palamós em recordava que fa deu anys, en diumenge de Pasqua va ploure, però fins i tot així l'afluència de gent va ser més gran. Per tant, hi sortiran guanyant. El problema és a l'àrea metropolitana, on es pot perdre gent. La idea és fer entendre que cal marxar de vacances havent comprat ja el llibre!

Els diversos col·lectius implicats han preparat activitats prèvies.

Sí. En general, els editors han incrementat les presentacions i el nombre d'actes que es concentraran durant la setmana. Però el dia de Sant Jordi és el que és.
Altres anys s'havien traslladat les parades a la festa de la Mare de Déu de Montserrat i no va funcionar. Igual que carnaval és carnaval caigui al febrer o al març, la gent vol regalar el llibre i la rosa el
dia de Sant Jordi.

Hi haurà menys parades de llibres al
carrer a Barcelona?

Això depèn més aviat dels llibreters, però tinc la sensació que les parades de llibreries seran les mateixes, i que els autors per signar estaran tots a punt. A la ciutat es preveu una disminució de vendes, però no sabem quina serà. També és cert que, quan la diada cau en dissabte o festiu, Barcelona és receptora de gent de comarques que hi va a passar el Sant Jordi. Per tant, de segur que estarà ple de gent! La festa no quedarà gens desvirtuada.

Els editors temen el descens de vendes?

Sí, és cert. Però tampoc no s'espera una baixada d'un 20%. Ara, és possible que afecti, i que al territori no s'acabi de
compensar el que es podria deixar de vendre a l'àrea metropolitana.

Durant l'any hi ha altres etapes fortes per al sector. Això compensa?

És difícil de dir. No hem de comptar només aquell dia, perquè tot el mes d'abril és bo. Els dies previs ja és important
l'increment de venda de llibres. Ara bé, no és l'única campanya que fem durant l'any. Al setembre hi ha una gran campanya, perquè hi ha el llibre de text, i al
Nadal també. És important tenir un
bon Sant Jordi, però no és res definitiu! Ens preocupa més que el 2011 sigui un any en què el comportament de les vendes sigui correcte, i això no ho tenim
garantit, ni de bon tros.

Com afecta la crisi el llibre en català?

El 2010 ha estat un any en què els editors hem notat molt la crisi, especialment a partir de Sant Jordi de l'any passat, quan es van anunciar les retallades dels sous dels funcionaris, en què hi ha un bon col·lectiu comprador de llibres, com són els mestres. És una davallada en general. A les llibreries baixen les vendes i, per tant, optimitzen l'espai i els recursos. El llibre en català té menys rotació que el llibre en castellà. Si has de triar entre tenir una pila de llibres –perquè això són diners!–, el llibreter deixa el que té menys rotació. Per tant, afecta més el llibre en català. De cada cinc que es venen a Catalunya, tan sols un llibre és en català. Tenim un problema de posicionament, sobretot com més gran és l'establiment, als punts de venda que depenen de superfícies comercials. En aquests llocs és difícil veure-hi llibres en català.

I com ho poden corregir els editors?

Estem treballant amb el Gremi de Llibreters de Catalunya. Aquest any engegarem un sistema per tenir informació de les vendes reals a les llibreries: no només tindrem informació del distribuïdor i el llibreter, sinó del que passa al punt de venda. És una informació que tenen
els grans grups, però és tan cara que els editors petits no hi podem accedir. Saber això ens hauria de permetre fer polítiques actives per incentivar la venda en català. El català està en inferioritat de condicions en general, però en el món
del llibre és de 5 a 1, i són números que
fa temps que no es mouen. En aquesta
situació, o fas polítiques de discriminació positiva o no te'n surts. La informació també serà molt valuosa perquè ens
permetrà estalviar diners. De vegades, perdem llençols en reedicions, amb la
demanda del llibreter però no del comprador, és a dir, que reeditem llibres d'acord amb una demanda que no és
real. Ens ha passat a tots.

La discriminació positiva és comparable amb el que vol corregir la llei del cinema? De llibres, sí que hi ha oferta...

Sí que n'hi ha. Però si en castellà s'editen 60.000 llibres, en català són uns 8.000. Els últims anys l'augment de títols en castellà ha estat molt gran. En català, en canvi, estem estabilitzats quant a nombre de títols. Més aviat tendim a baixar una miqueta. Per tant, tenim més pressió per col·locar més llibres en castellà a les llibreries. Més pressió, crisi, i situació de 5 a 1: tenim un problema.

No es publica massa?

No, al contrari. Una part de la puja de lectors en català no la podem fer per falta d'oferta. En molts gèneres l'oferta és zero. No et pots comprar un llibre de bricolatge en català, de jardineria, d'informàtica... Només hi ha una col·lecció de guies de viatge. I no parlem de traduccions d'assaig literari, o de quants llibres es tradueixen al castellà i no al català. No és el cas del cinema, però hi ha llibres que no els pots llegir en català encara que vulguis. El país ha de saber valorar estratègicament si li interessa que determinades coses es publiquin en català, i atorgar els mecanismes perquè sigui així.

Com valora el suport institucional a
les traduccions?

Als editors se'ns ha d'ajudar en la presència a les fires. Les traduccions poden arribar a través dels agents literaris o bé de la tasca dels mateixos editors. Estem treballant amb la conselleria perquè, especialment a Frankfurt, la nostra presència amb l'Institut Ramon Llull sigui conjunta en un sol estand. És molt important la feina d'internacionalització que es fa, i que siguem capaços d'exportar la nostra creació. Tenim molta capacitat de creació, però ens falta millorar la capacitat de vendre. La presència a Frankfurt com a cultura convidada va ser interessant: abans, cada vegada havies de fer una classe de geografia política!

Hem millorat, per tant?

Evidentment. Qualsevol activitat que es faci per donar a conèixer al món la cultura catalana facilita la feina. Als anys vuitanta, quan aquí gairebé no hi havia indústria editorial en català i la gent havia d'anar a comprar drets per fer traduccions, calia donar moltes explicacions. Ara els agents ja saben que els interessa col·locar el senyor Larsson en català.

La presència a fora és més difícil per la pressió del mercat espanyol o perquè
no es fa prou bé la feina?

Jo estic segur que, si Catalunya tingués un estat, serien més fàcils moltes de les polítiques culturals. Personalment, pots tenir el desig que sigui, però la realitat és aquesta: tenim una llengua important, amb bons creadors que la utilitzen, i ens hem de donar a conèixer així. Hem de fer el doble de pedagogia que un altre! Un eslovè ho té més fàcil, cosa que no li passava quan formava part de Iugoslàvia. Nosaltres estem en aquesta situació. És un handicap, és clar, però hem de lluitar. I no podem oblidar que amb la llengua que hem de conviure no és petita: el castellà és una de les més parlades i en què s'edita més; el seu mercat és grandiós.

Caldria traduir-nos més al castellà?

Sí, és clar que sí. Hi ha autors que els
és més fàcil aconseguir traduccions a altres idiomes que no pas al castellà, o que arriben al castellà després d'haver
triomfat en altres mercats...

El tancament de l'Arc de Berà ha estat un problema greu. S'ha resolt?

Encara no, i ha fet molt mal al sector editorial en català. Hem de treballar amb una llengua minoritzada, amb inferioritat de condicions en el mercat respecte del castellà, i en una situació de crisi que ha produït un descens de les vendes... A tot això hi hem d'afegir que una de les distribuïdores que distribueix més llibres en català se'n va en orris, i els editors deixen de cobrar. L'últim pagament va ser al juliol del 2010. Els mesos següents no es va cobrar, i el venciment que hi havia al setembre tampoc, i els editors van buscar un altre distribuïdor. Qui va començar a treballar més aviat ho va fer a l'octubre, i no ha vist els diners fins al març! Alguns editors han hagut d'aguantar vuit mesos sense tenir ingressos per la venda a la llibreria.

I el crèdit que va oferir el govern?

El govern va fixar una solució financera que hagués resolt el tema i que Arc de Berà no ha acceptat. Ara Arc de Berà
està oferint pagar una part (com a
molt un 30%), i hi ha editors que ho
accepten, i altres que no hi estan disposats, però el final d'aquesta situació és
incerta. El miracle és que molts editors afectats pel tancament de l'Arc de
Berà continuïn editant!

És perquè havien fet bona feina abans?

I perquè hi ha un grau de compromís personal grandiós. Les empreses més afectades són les que no formen part de cap grup, i al darrere només hi tenen les costelles dels editors. En aquesta situació de crisi, la gent està fent un sacrifici enorme i ho passa malament buscant
solucions financeres i endeutant-se
amb crèdits personals per tirar endavant. I això demostra la voluntat empresarial, en aquest país, de gent que creu que pot fer coses en la llengua pròpia malgrat una garrotada com aquesta.

En aquesta situació, en quin punt es
troba el repte digital?

A l'Estat espanyol, el llibre digital va més lent del que pensàvem, i el volum de negoci és petit. Però, per les dades que ens arriben dels Estats Units, pensem que creixerà: el mes de gener d'aquest any han doblat les vendes respecte de l'any l'anterior, i el llibre digital ha creat problemes fins i tot en grans cadenes de llibreries al mercat americà. Catalunya ha estat pionera en la creació de diversos projectes en aquest camp, i això és bo. Però hem d'anar amb compte, perquè en el món digital la visualització del llibre en català pot tenir més problemes encara. De moment, però, ningú ha perdut el tren, perquè va a poca velocitat i tothom hi pot pujar. Molts editors estem fent els deures, que vol dir digitalitzar llibres, perquè al seu moment hi hagi oferta de llibre en català. Hi ha encara moltes incògnites, com ara el tema dels drets
d'autor, i ho hem de fer amb seny.


n


p

Un cossetà entre llibres.
El vallenc Jordi Ferré Blasco és fundador de l'editorial Cossetània, nascuda a Valls el 1996. Va ser un dels impulsors de la plataforma digital Edi.cat, junt amb Bromera i Angle, i en els darrers temps ja era vicepresident de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. A aquesta entitat es proposa continuar la feina engegada per guanyar lectors i enfortir l'edició en català, condemnada a lluitar a contra corrent, encara que sempre avançant. Ferré insisteix a subratllar el compromís personal de molts petits editors per sobreposar-se a les dificultats, especialment pel context de crisi actual i després del sotrac que va suposar el tancament de la distribuïdora Arc de Berà. “Sempre hem de pedalar davant de massa costes i amb massa entrebancs”, es lamenta
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a