Cultura

SALEM ZENIA

ESCRIPTOR ALGERIÀ ACOLLIT PEL PEN CATALÀ A BARCELONA

«Catalunya és un volcà cultural»

Des del 2007, el periodista i escriptor Salem Zenia (1962) viu a Barcelona, acollit pel programa Escriptor Refugiat del PEN Català. Va haver de fugir de la regió algeriana de la Cabília, víctima de la persecució lingüística i l'integrisme religiós.
Havia pensat mai que seria un escriptor refugiat?
–«Mai. Vaig haver de marxar per seguretat. La guerra civil, que va començar a principi dels anys 90, no s'acaba l'any 2000. Després hi ha un replegament dels islamistes a la Cabília, la meva regió. Ja no tenim grans massacres de pobles, però hi ha una guerra invisible. De vegades són els islamistes contra l'exèrcit, unes altres vegades l'exèrcit mata uns joves, de vegades traficants de drogues contra l'exèrcit. És una guerra de tots.»
–El principal perill és l'extremisme islamista?
–«I també el govern. Els uns i els altres no volen un estat democràtic i laic. Ser laic a Algèria és una heretgia. Molts amics en la meva mateixa situació ara són fora, a Europa o a l'Amèrica del Nord. D'altres van ser assassinats.»
–La llengua amaziga, a Algèria, està arraconada?
–«L'amazic es parla en més llocs, però són llocs sense continuïtat geogràfica. A Algèria el problema són totes les minories, la religiosa, la lingüística, la cultural..., cap té el reconeixement de l'estat. Totes són marginades i, de vegades, reprimides. Amb l'amazic ara tenen una política més subtil. Només a les escoles de la Cabília, l'ensenyen, però és un ensenyament mig oficial, mig folklòric, tan sols un missatge per a les ONG i per a l'estranger.»
–Com han anat aquests dos anys a Barcelona?
–«Ha estat una experiència única. He estat en contacte amb una altra llengua, un altre poble, una altra cultura. I jo crec que tenim la mateixa visió de les coses, la mateixa ràbia de lluitar per la identitat, per la llengua. Aquí he trobat la pau i he treballat.»
–Quina recepció ha tingut, Sol cec?
–«Per als amazics d'aquí, és una cosa nova. I els catalans han apreciat molt aquesta poesia, la troben exòtica, una altra manera de fer poesia i de veure el món. La meva poesia de lluita té alguns lligams amb Catalunya.»
–I aquí ha acabat una novel·la...
–«Parla del dia de la Independència, és un dia simbòlic dins la novel·la. Abans d'aquest dia, hi va haver una guerra intestina entre algerians, entre germans. La història oficial mai n'ha parlat. A Algèria va haver-hi una revolució contra el colonialisme, però no hi ha hagut revolució social, cultural, sexual, res.»
–Com és el seu dia a dia aquí?
–«He fet moltes coses. Traduccions del català a l'amazic, traduccions literàries i tècniques. També he fet xerrades i lectures. Si no tinc res a fer durant la setmana, aprofito per treballar en una nova novel·la que escric, i en poesia. A més, vam fer un intercanvi entre poetes catalans i amazics. En el futur podem fer més coses interessants. Un amic de la Cabília que té una editorial m'ha proposat de fer alguna traducció de poetes catalans a l'amazic.»
–Quina impressió li ha fet la situació de la cultura catalana?
–«A Catalunya hi ha una empenta cultural molt positiva. Hi ha una ràbia de fer coses, una ràbia de ser. La quantitat d'escriptors catalans pel nombre d'habitants que té Catalunya és increïble. Catalunya és un volcà cultural, comparativament amb altres pobles amb 40 o 50 milions d'habitants. I no és que siguin poetes de poca qualitat, tenen profunditat.»
–I quins deures li posaria?
–«Catalunya necessita més reconeixement de fora, de l'exterior. I té mitjans per aconseguir-ho. L'exportació de la cultura catalana és una manera de protegir-se. Per exemple, ajudant a traduir obres catalanes a altres llengües del món.»
–En dos anys que fa que és aquí, entén el català i el parla. Com creu que està la llengua? Hi ha similituds amb l'amazic?
–«No, l'amazic està en vies de desaparició. Totes les coses que fem són de voluntariat, i només amb el voluntariat no pots sobreviure. Catalunya té gent i institucions que treballen per la salvació de la cultura, el català és llengua d'ensenyament, té una força editorial increïble. Té un futur més esperançador.»
–Es quedarà a Barcelona?
–«Si tinc una feina aquí, em farà molta il·lusió quedar-m'hi. Si no tinc res, marxaré.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a