Cultura

Noves perspectives

Cesc Gelabert i Perejaume plantegen noves perspectives de la sardana en una inauguració del Grec que fa respirar aires de canvi al jardí de l'amfiteatre

El públic
va beneir la idea
de Cesc Gelabert i Perejaume d'una sardana evolucionada

La celebració de l'arribada de l'estiu a Barcelona va viure ahir dificultats de protocol. Mai fins ara s'havia produït la situació estranya de seure un alcalde en funcions i un alcalde pràcticament electe a la primera filera de l'amfiteatre del Grec. Tampoc estava clar com s'havia de rebre l'un i l'altre. Finalment, el director del Grec, Ricardo Szwarcer, va pujar les escales protocol·làriament amb l'alcalde Hereu i, més tard, quan va arribar Xavier Trias, va ser acompanyat fins a rebre la salutació de Jordi Martí, delegat de Cultura en funcions, l'amfitrió. Aquesta provisionalitat reforça els canvis que anirà constatant Barcelona després de les municipals. En un altre sentit, Gelabert i Perejaume també van jugar a modificar la perspectiva a La muntanya al teu voltant. Fos en les teles pintades a terra de Perejaume o en la voluntat de presentar una sardana que superés l'estaticisme de la rotllana tancada. Una coreografia que s'acompanya amb una música entre folklòrica i contemporània ben trenada per Borja Ramos, interpretada per la Banda Municipal. La proposta de la companyia Gelabert Azzopardi (amb la complicitat d'una vintena de balladors d'esbarts d'arreu) és molt ballada i divertida i fins i tot amb instants còmics, va agradar un públic expert. El públic habitual a la festa del Grec hi va assistir a l'engròs. Sembla que hi va haver més baixes de les habituals en la filera d'invitacions, però.

Peter Brook, fidel al Mercat

J.B

La programació del Mercat de les Flors arrenca amb un Peter Brook, tota una picada d'ullet als 25 anys d'història del teatre (27 si es té en compte Carmen, la funció iniciàtica dirigida pel mateix Brook. Des d'avui i fins dilluns presenta una altra versió operística: Una flûte enchantée. També amb el piano com a instrument d'acompanyament. El públic, que va descobrir a Barcelona l'essencialitat de Brook el 1983, ha respost a la convocatòria. Fa dies que s'han venut totes les entrades disponibles. Aquest muntatge és el primer de Panorama França, Aquest any el Grec posa el focus d'atenció en la dramatúrgia veïna.

També des d'avui i fins dilluns, però al Lliure de Gràcia, María Muñoz planteja Tots els noms, un particular solo (en què es desdobla en dos personatges). Per una banda és Carnaval, un xerraire que es contradiu i es mou amb aire clownesc. I per l'altra és Presència, un ésser que rep les conseqüències de la identitat, dels noms. L'obra ha rebut la col·laboració de Carlos Thiebaut. A l'escenari, la cofundadora de Mal Pelo conviu amb uns ginys que escriuen imaginàriament allò que Carnaval els proposa. I també manté un diàleg amb la pròpia veu i la música a partir de les frases musicals que emet Pep Ramis, company de Mal Pelo. Implica una improvisació.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.