Cultura

París situa Agustí Centelles entre els grans fotògrafs de guerra internacionals

La mostra, comissariada pel saltenc Miquel Berga, s'inaugura dimarts al prestigiós Jeu de Paume

Exposar en un dels centres de referència mundials en la difusió de la fotografia situa l'escollit amb lletres grosses en la història d'aquest art. La mostra dedicada a Agustí Centelles (València 1905, Barcelona 1985) es farà a l'Hôtel de Sully, una de les sales d'exposicions del Jeu de Paume, i estarà centrada en la Guerra Civil i l'internament del mateix fotògraf al camp occità de Bram. És la principal diferència respecte de la mostra que es va poder veure fa dos anys a Barcelona, que era més retrospectiva de tota la trajectòria del que era anomenat el Robert Capa català, un apel·latiu del qual finalment es podrà desempallegar per brillar amb llum pròpia en el firmament dels grans cronistes gràfics del segle XX.

El comissari de l'exposició, Miquel Berga (que en aquesta ocasió ha comptat amb la col·laboració de Manuel Cirauqui), considera aquesta exposició «l'entrada per la porta gran de Centelles al reconeixement internacional». En aquest sentit, el comissari català remarca: «Ningú no dubtava de la vàlua d'aquest fotògraf, ja que els experts de tot el món em deien: ‘Tothom parla d'en Capa i Centelles no li té res a envejar.'» En opinió de Berga, a més, el fotògraf català té un valor afegit: «Va retratar la guerra i els camps no com a observador sinó des de dintre, va captar una derrota que era la seva.»

La revisió dels criteris d'exposició s'ha fet, segons el mateix responsable, per aconseguir una «versió destil·lada» que s'adapti als interessos de l'espectador francès. Una mostra que culmina a París un periple que l'ha portada a Madrid, València, Terol i Guanajuato (Mèxic) durant els últims dos anys.

Preparen a la Jonquera un gran col·loqui internacional sobre l'exili

Miquel Berga és, precisament amb una conferència sobre Agustí Centelles, un dels participants de l'ambiciós col·loqui internacional Reflexionant l'exili, organitzat pel Museu Memorial de l'Exilide la Jonquera (Mume) i que se celebrarà en aquest mateix museu el 20, 21 i 22 de novembre vinent com a culminació del setantè aniversari de l'inici de l'èxode republicà.

Segons explica el director del Mume i del col·loqui, Jordi Font, aquest esdeveniment pretén aportar un enfocament original a partir de la interpretació de l'exili, sense oblidar els aspectes historiogràfics, des de disciplines com ara l'art, el cinema, la literatura o la memòria oral. «L'objectiu principal és una reflexió global sobre allò que va significar l'exili més que no pas l'aportació de noves dades. Així, al costat d'autoritats en la matèria sobre la història de l'Exili com Geneviève Dreyfus-Armand, exposaran els seus punts de vista especialistes en cinema, com Àngel Quintana, la professora d'estudis culturals de la Universitat de Londres, Mari Paz Balibrea, i la filòsofa Fina Birulés. El col·loqui es dividirà en tres grans blocs que analitzaran l'exili des d'una perspectiva històrica, des de les seves expressions artístiques i, finalment, abordant la memòria i el testimoni. El col·loqui, la inscripció al qual costa 30 euros, no és només obert a especialistes sinó al públic en general, i la voluntat de la direcció, segons exposa Font, és «que tingui un caràcter transfronterer». Les ponències seran aplegades en un llibre que, en català, publicarà l'editorial Afers, mentre que Mare Nostrum ho farà en francès.

En primera persona

Nascut a València però resident a Barcelona des que tenia un any, Agustí Centelles va ser, durant la República, col·laborador de La Publicitat, Diari de Barcelona, Última hora i La Vanguardia. Durant la guerra va estar al front d'Aragó. A l'exili, va estar internat al camp de Bram. El 1976 va poder recuperar la maleta amb els negatius que havia deixat amagats a França.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.