Feliu Ventura
El cantautor de Xàtiva presenta nou disc, ‘Música i lletra', avui a L'Auditori
“Canviar la música fa canviar la societat”
A Feliu Ventura (Xàtiva, 1976) no li cal una empresa de mudances per
fer el trasllat continu que és per a ell la música. Diu que ja no s'emporta certes caixes, “com a molt el sofà que és el meu país de la infantesa”. Avui a L'Auditori de Barcelona presentarà un nou plec de cançons, Música i lletra, que barrejarà amb temes antics per explicar als que no el coneguin com ha arribat fins aquí.
Música i lletra diu que és un disc de síntesi. En quin sentit?
Després de provar moltes coses, vaig veure que realment les cançons són dos ingredients principals: la música i la lletra, i que havia de tornar al principi. Moltes vegades sobreproduïm les coses i les amaguem. El títol és una mena de marca blanca de la cançó d'autor. Jo faig cançó d'autor i volia fer cançó d'autor.
Amb un punt de pop.
Sempre he considerat que vaig del pop al rock amb la motxilla de la música mediterrània. Moltes vegades es parla del pop com antagònic al compromís, però el pop és un estil, el compromís el poses tu.
En el disc hi ha cançons molt compromeses.
Dissabte aniré a L'Auditori i del públic molts no arriben a cobrar 800 euros i estan hipotecats... Jo no puc cantar cap a una altra banda de la mateixa manera que els polítics no haurien de poder mirar cap a una altra banda.
Per ser cantautor és imprescindible el compromís?
M'agrada la gent que es compromet fins i tot en la manera d'escriure la música. Canviar la música també fa canviar la societat. El que no suporte són els discos fets únicament per vendre discos. M'estime molt aquest ofici i m'agradaria mantenir-lo tal com el tinc pensat.
I si no el pot mantenir?
Si ho necessito, en faré d'altres i cap problema, com fa tothom.
Creu que al País Valencià es fa molt més necessari l'activisme?
Molt més no. Allà està malament la indústria cultural, aquí no? Allà està malament l'educació, aquí no?
Ha trigat més de cinc anys per publicar aquest quart àlbum.
La meva manera de treballar depèn de la meva manera de ser i jo sóc una persona molt reflexiva, em pense molt les coses i això ha fet que hagi tardat tant. Aquest ofici, per a mi, necessita el seu temps.