Cultura

III Jornada de Taula de Filologia Valenciana

L'APARADOR

El dia 22 d'octubre, dissabte, es va fer en la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna la “III Jornada sobre el valencià”, impulsada per Taula de Filologia Valenciana (http://www.filologiavalenciana.org). Les Jornades busquen un ensenyament del valencià més basat en les estructures fonamentals del valencià, que són sensiblement diferents de les que té el castellà. Realment, els alumnes valencians haurien de saber que la llengua pròpia del poble valencià té una personalitat acusada en el lèxic bàsic, en el lèxic gramatical i en les estructures fonètiques i morfològiques.

El segon objectiu de les Jornades és ajudar a augmentar l'ús social del valencià. Eixe objectiu correspon als moviments socials i al partit polític que governe en cada institució pública. Però pensem que l'Escola Valenciana pot potenciar l'ús del valencià si el seu ensenyament contribuïx a augmentar la consciència i la voluntat de ser valencians. Si un valencià es sent identificat com a valencià i considera que el valencià és un factor important de la personalitat valenciana, eixes conviccions fan estar a favor de l'ús públic del valencià i impulsen a superar les dificultats sociolingüístiques.

Pensem que també facilita l'ús públic del valencià el fet que el model lingüístic siga identificador per als valencians de cultura mitjana, així com assimilable i practicable. Els professionals de la llengua hem de contribuir a fer que el valencià viu i el valencià culte siguen carn i ungla, amb influències mútues, de tal manera que el valencià escrit i el valencià oral vagen acostant-se d'una manera significativa.

Enguany, els senyors Jordi Juan (alcalde de Tavernes) i Josep Llàcer (regidor de promoció lingüística) han acollit magníficament els assistents a la Jornada. Com ja és habitual, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Caixa Popular (representades respectivament per Ramon Ferrer i Paco Femenia) han donat dos premis. El de l'Acadèmia (dedicat a Joaquim Garcia Girona, del Maestrat) ha correspost a un treball crític davant del procés de Bolonya: “¿És superior l'educació superior?”. L'autor (J.L. González Geraldo, pedagog d'Albacete en la Universidad de Castilla-la Mancha) posa la convergència educativa europea dins dels principis de l'humanisme i critica el corporativisme i la falta d'implicació social de molts professors. El premi de la Caixa Popular (homenatge a Jordi Valor, d'Alcoi) ha sigut donat a M.C. Barcos (Museu de l'Horta, Almàssera), que reflexiona sobre quines maneres d'ensenyar el valencià li han facilitat l'aprenentatge (la seua llengua materna ha sigut el castellà) i quines altres maneres dificultaven el procés d'identificar-se com a valenciana i assimilar el valencià.

En la resta dels treballs presentats, en destaquen cinc de pegagogia. Josep Vicent Cabrera (professor de valencià del Campello, Camp d'Alacant) reduïa un trio que cap docent sap per a què aprofita (oracions substantives, adverbials i adjectives) a una dualitat simple (dins de les oracions subordinades, hi ha una classe especial, les oracions relatives o adjectives). Quique Moreno Baldoví (llicenciat enguany) mostrava que un manual de batxillerat donava una informació marginal i incomprensible sobre la flexió verbal, en compte de descriure quines són les estructures dels verbs valencians. Maite Amat (Universitat Politècnica i Universitat Catòlica) parlà sobre “els reptes i els entrebancs d'un docent de valencià en secundària”. Pura Santacreu (professora de valencià d'Alzira) i Estefania Grau (becària de l'AVL) oferiren una pàgina web per a treballar en classe les Cròniques dels reis valencians. Encara en la literatura, Antoni López (Universitat de València) mostrava com d'estructurada estava una obra (Lo juí de Paris) d'un gran escriptor valencià clàssic, Roís de Corella. Per una altra banda, Germà Llorca (Universitat de València) mostrava una manera original per a aconseguir que un escriptor reflexiu veja el seu treball en forma de llibre.

Sobre el model lingüístic, Joan Castellano (llicenciat enguany) mostrava els prejudicis que s'amaguen darrere dels tractaments habituals de valencià anomenat “apitxat”. Jo vaig analitzar una publicació de les universitats valencianes, Gripau. El llibre dóna una imatge degradada del valencià, de manera que difícilment contribuirà a augmentar la consciència i la voluntat de ser valencians. Finalment, Leo Giménez i Jordi Giménez (tècnics lingüístics d'Alzira i de Petrer) presentaren les “aportacions de Ferrer Pastor al model lingüístic valencià”.

Unes Jornades científiques tenen poc de sentit si no arriben a una publicació. La institució Alfons el Magnànim publicarà una revista anual, Aula de Lletres Valencianes, dirigida i assessorada per professors universitaris. El primer número està a l'espera d'acabar el disseny, que va a càrrec d'un pintor valencià ben destacat, Manuel Boix.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.