Cultura

Generació del desencant

La filòloga Maria Pujol presenta una tesi doctoral a la Universitat de Lancaster sobre l'obra de Vallverdú

“Som una generació marcada per la postguerra que vam haver de fer de tot”

La filòloga Maria Pujol Valls, professora de literatura infantil i juvenil de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), presenta avui a la Universitat britànica de Lancaster una tesi doctoral al voltant de l'obra de l'escriptor Josep Vallverdú (Lleida, 1923). Aquest és el resultat d'una estada de sis anys en aquesta universitat, on Pujol va fer de lectora de català en el departament de llengües europees de l'esmentada universitat, dirigit per Frederic Barberà, antic alumne de Vallverdú a les Borges Blanques. “Va ser en part una proposta de Barberà, però també és cert que era un dels autors que més m'interessava perquè és representatiu d'una generació que va treballar molt per a la represa de la cultura catalana i perquè encara continua en actiu”, comenta Pujol.

Més enllà del clàssic Rovelló, la filòloga s'ha centrat en un aspecte potser menys conegut del prolífic autor lleidatà, una vessant que reivindica per la seva qualitat: els seus llibres personals. “Són els volums més assagístics i inclou tant el memorialisme, com els llibres de viatges i els diaris, així com aquells en què tracta de la seva pròpia creació.”

Més que un estudi “textual”, Pujol ha realitzat un de “cultural” per resseguir tant el context històric com les influències que han marcat Vallverdú. És així que ha arribat a traçar les característiques d'una generació que inclouria entre d'altres Manuel de Pedrolo i Guillem Viladot: “Molts d'aquests escriptors comencen a escriure empesos per uns ideals que, de mica en mica, veuen com no s'acompleixen i cauen en la desil·lusió.” Davant d'aquesta tesi, el mateix Vallverdú, de 88 anys, assegura que “s'hi veu reflectit”. “Som una generació molt marcada per la postguerra amb una forta filiació a la resistència cultural. En definitiva, vam haver de fer de tot.”

Un dels aspectes que més ha sorprès la doctoranda és que sovint s'ha estudiat l'obra de Vallverdú des de l'aspecte pedagògic i de biblioteconomia, i en canvi manquen aproximacions literàries. De fet, només existeixen dos estudis: Camins i paraules, de Josep M. Aloy (1998) i La quotidianitat en la narrativa de Josep Vallverdú, de Teresa Pàmies (1987).

Maria Pujol ha redactat la tesi en català, tot i que la defensarà en anglès davant d'un tribunal compost entre d'altres per Francesco Ardolino, de la Universitat de Barcelona, i David George, de la Universitat Swansea del País de Gal·les, especialista en literatura catalana. Després té previst publicar-la en català, tot i que encara no sap en quin format.

Després de passar sis anys com a lectora de català a la Universitat de Lancaster, Maria Pujol fa un balanç molt positiu de l'experiència: “Tenia força alumnes, estudiants de llengües romàniques, interessats per la cultura catalana que volien aprendre la llengua per plaer o bé perquè volien fer algun Erasmus”. Amb tot, Pujol subratlla la impermeabilitat de la cultura anglosaxona, en què l'autor català més conegut és Mercè Rodoreda. Vallverdú mateix, que ha estat traduït a diversos idiomes, no ha aconseguit superar la barrera anglesa: “Això és perquè tenen una literatura molt completa pel que fa a la literatura infantil i juvenil, i el poc que tradueixen ho fan de literatura holandesa, sueca i alemanya”, explica Vallverdú.

Autor de 135 llibres, entre originals i traduccions, Vallverdú ha conreat diversos gèneres com la poesia, la traducció i el teatre, i en destaca la vessant de literatura infantil i juvenil, en què va aconseguir un èxit considerable amb el personatge de Rovelló, que ha estat adaptat a una sèrie de dibuixos animats a la petita pantalla.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.