Cultura

La família Tintín

La presentació del llibre del ‘making of' del film de Tintín reuneix la filla de Tchang, amic d'Hergé i col·laborador a ‘El lotus blau', i la del traductor Joaquim Ventalló

Yifei Tchang: “Em sento amb el deure de conservar una obra i uns sentiments”

L'herència d'Hergé no és només lúdica i cultural, també és biològica. L'acte de presentació del llibre del making of de la pel·lícula Las aventuras de Tintín (es prepara ara l'edició catalana de l'obra), va tenir com a ponent el cineasta Manuel Huerga i hi van assistir Yifei Tchang, filla de Tchang Tchong-Je, l'estudiant xinès que va ajudar Hergé a realitzar els rètols que apareixen a El lotus blau i també a comprendre una mica la mentalitat del país. Tchang, a més, sortia a l'àlbum com el noi que és salvat per Tintín de morir ofegat en un riu. Anys després, Tchang seria el centre argumental de Tintín al Tibet, quan té un accident en avió i el seu amic corre a rescatar-lo convençut que ha sobreviscut a la tragèdia. L'amistat de la ficció es va correspondre amb la de la vida real. Tchang i Hergé, que eren de la mateixa lleva, es van perdre el rastre quan el poeta i artista xinès va tornar al seu país, però Hergé en va resseguir la pista. Després de vèncer traves administratives, el 1981 Tchang va tornar a Bèlgica per reunir-se amb el seu amic. El retorn es va convertir en tot un fenomen mediàtic.

La filla de Tchang, Yifei, continua vinculada al món d'Hergé com a responsable del departament d'objectes de Moulinsart, que comercialitza el marxandatge de Tintín. En aquest sentit, ahir no va parar de fer suggeriments als responsables de la nova botiga de Tintín al centre comercial Les Arenes de Barcelona sobre com col·locar els productes. Com a filla de Tchang, Yifei va declarar que se sentia “obligada al respecte per una determinada generació i amb el deure de treballar per la conservació d'una obra i d'uns sentiments”.

La presentació va tenir com a amfitriona Ana Zendrera, responsable de Zephyrum Ediciones, que ha publicat el llibre. L'editora és néta de José Zendrera Fecha, fundador de l'editorial Joventut, que va publicar Tintín en català per primer cop. També hi va ser present Eulàlia Ventalló, filla de Joaquim Ventalló, homenatjat ahir al IEC i que va ser el primer traductor al català de Tintín. A principis dels seixanta, Eulàlia treballava com a mestra de jardineres educadores al Centro de Influencia Católica Femenina i tenia consciència del paper docent dels còmics. A casa seva llegien Tintín en francès quan a Catalunya es començava a editar en castellà. El seu pare es va adreçar a Marià Manent, aleshores a editorial Joventut, per fer-li el suggeriment d'editar-lo en català. “Fins i tot va dir de revisar-lo de franc i li van encarregar tota la traducció.”

Unes historietes molt cinematogràfiques

La Tintin Shop a BCN, al centre Comercial de Les Arenes, va bullir ahir de personatges relacionats amb Tintín i de molts aficionats. El cineasta Huerga va presentar el llibre del making of de Las aventuras de Tintín, que mostra de manera exhaustiva tot l'entrellat de la producció cinematogràfica de Steven Spielberg i Peter Jackson, que han col·laborat en els pròlegs de l'obra.

Huerga es va mostrar satisfet amb el resultat del film. “Els àlbums de Tintín són molt cinematogràfics, però no són una pel·lícula, sinó més aviat un storyboard. El que ha fet Spielberg ha estat omplir d'espai i de temps tots els forats que queden lliures entre les vinyetes, perquè el llenguatge dels tebeos és el·líptic.” Aquesta dimensió del temps s'explica dins del llibre, en què es comptabilitzen vuit dies com a temps real del que passa a la pel·lícula. “En els àlbums es mostra com es fa de nit i de dia, però mai no havia tingut la percepció de com passen les jornades.”

El llibre Artbook. Las aventuras de Tintín, escrit per Chris Taylor, explica, segons la lectura feta per Huerga, com s'ha volgut fer una pel·lícula més real que fidel. “Si s'hagués fet fidel, Milú sortiria a diferents escales perquè Hergé el fa més gran o més petit segons les vinyetes. Crec que han fet bé fent-ne una interpretació, però creant una realitat.” A més de la complexitat de la sofisticada tècnica de la capture motion amb què s'ha rodat la pel·lícula, en el llibre s'expliquen altres problemes del rodatge. “La decoradora va passar moltes hores rumiant de quin color haurien de ser les cortines de la casa de Tintín, que als àlbums mai no surten igual. Finalment va optar pel vermell, que era el color que feia més joc amb la resta d'elements.”

Huerga és un seguidor de Tintín des que el va descobrir a la biblioteca de l'escola. Com a professional va impulsar l'exposició El món d'Hergé a la Fundació Miró de Barcelona i va ser autor, juntament amb el crític d'art Juan Bufill, de diversos articles sobre el caràcter cinematogràfic de l'obra d'Hergé.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.