Cultura

Riba torna a Grècia

El figuerenc Eusebi Ayensa guanya el Vallverdú d'assaig per un estudi sobre l'interès del poeta per la literatura grega moderna a través de cartes inèdites

Miquel À. Vidal rep el premi de novel·la; Amadeu Vidal, el de poesia, i Manuel Veiga, el de narrativa

Tres mesos abans de morir, Carles Riba (1893-1959) escrivia a Atenes a la hispanista Iulia Iatridis (1914-1996) com desitjaria tornar a Grècia, on no havia estat des de 1927, per entrar en contacte amb el paisatge renovat que li havia ajudat a descobrir la seva amiga a través de la lectura d'uns escriptors contemporanis que fins llavors desconeixia. Mai no va poder fer aquell viatge de retorn, però la Grècia moderna, la de Kavafis, Kazantzakis, Seferis o Ritsos, va ser la gran fascinació de l'últim Riba. La troballa casual de vuit de les cartes que va intercanviar el poeta amb la hispanista grega, set de les quals són rigorosament inèdites, ha servit a l'hel·lenista i traductor Eusebi Ayensa (Figueres, 1967), director de l'Institut Cervantes a Atenes, per escriure Una nova llum: Carles Riba i la literatura grega moderna, que ahir va rebre el 28è Premi Josep Vallverdú d'assaig, convocat per la Paeria i la Diputació de Lleida i dotat amb 9.000 euros.

“Deu ser cosa dels Déus”, comentava ahir Ayensa recordant com va localitzar les cartes que han servit de base al seu estudi i que ha transcrit íntegres al treball junt amb les ja conegudes que Iulia Iatridi va enviar al poeta català, que ajuden a contextualitzar la correspondència. Fa cosa d'un any, Vasilis Iatridis va posar-se amb contacte amb l'Institut Cervantes d'Atenes per oferir-los una col·lecció de llibres de la seva mare, escriptora, violinista, traductora i pionera en la introducció de la literatura espanyola a Grècia. Ayensa va desplaçar-se a l'illa d'Egina amb el seu equip per recollir el fons bibliogràfic i, en la conversa de cortesia que va seguir a la donació, va explicar al seu amfitrió que era català. “La meva mare s'escrivia amb un senyor que també era català, un tal Carles Riba”, va informar-lo Iatridis, i tot seguit va lliurar-li un paquetet amb les cartes que conservava d'aquella relació.

Tot i que l'amistat entre els dos intel·lectuals ja era coneguda, set dels vuit documents que Iatridis va mostrar a Ayensa, quatre postals i quatre cartes extenses, són del tot inèdits, i permeten constatar que “al final de la seva vida, Riba va descobrir, fascinat, la literatura grega moderna”. L'estudiós empordanès, editor també de les obres completes de Maria Àngels Anglada, de l'Epistolari grec d'Antoni Rubió i Lluch, i traductor de Kavafis, Pieridis, Ritsos o Prevelakis, explica que quan l'autor de les Elegies de Bierville va desembarcar per primera vegada a Atenes, l'estiu de 1927, no va mostrar “ni el més petit interès per la Grècia contemporània en cap de les seves facetes, ni social ni literària”. Als anys cinquanta, però, la relació epistolar amb Iulia Iatridis, amb qui solien intercanviar-se llibres en un moment que era difícil adquirir-los, va ajudar-lo a adonar-se que “l'interès de Grècia no acabava amb Eurípides i Sòfocles”, sobretot arran del descobriment de Konstandinos Kavafis, l'obra del qual va començar a traduir amb entusiasme, tot i que només arribaria traslladar al català una seixantena de poemes abans que la mort li impedís culminar el seu projecte. En les cartes hi ha, de fet, el germen del pròleg que Riba planejava per a la seva traducció inconclusa, una “reflexió sobre la literatura grega contemporània quan ningú en aquest país no en sabia encara res”, i que conté valuosos comentaris sobre Iannis Ritsos, Iorgos Seferis, Nikos Kazantzakis i la poesia popular grega.

Poesia i narrativa

L'hel·lenista figuerenc va recollir el guardó ahir a la nit en un acte en què també es van concedir els premis de poesia i narrativa. El Màrius Torres de poesia va ser per a l'enginyer forestal Amador Vidal (Barcelona, 1973), amb Juny, una col·lecció de poemes escrits fa set anys, arran del naixement del seu primer fill, i que ha anat reelaborant des de llavors. Pel que fa als premis en les dues modalitats de prosa, destinats a projectes d'escriptura en concepte d'ajuda a la creació i dotats cada un amb 12.000 euros, l'escriptor mallorquí Miquel Àngel Vidal (Binissalem, 1962) va guanyar en l'apartat de novel·la per l'esbós d'una obra que tindrà més de 250 personatges, va anunciar, i en el de narrativa va ser reconegut Manuel Veiga (Barcelona, 1964), amb una proposta teatral inspirada en Paco Candel.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a