Cultura

Lluís Permanyer

Periodista

“Aquella burgesia va fer la ciutat més gran i millor”

Lluís Permanyer ens presenta Vides privades de la Barcelona burgesa, un magnífic llibre publicat per Angle en què el periodista ens descriu un món que coneix bé, amb el suport de desenes d'imatges d'arxius familiars.

És gaire diferent la burgesia actual de la de fa 150 anys?

Totalment diferent, els usos i costums han canviat, i no només els de la burgesia. Tenien un nivell de qualitat més alt, tot feia més goig.

I què es manté, si fa no fa, igual?

Potser aquest desig de viure en
un espai protegit, habitual en aquesta escala social. Llavors encara eren més gelosos de la seva privacitat, perquè no necessitaven tanta comunicació.

L'oci s'ocupava anant a la platja, viatjant, caçant, practicant esports, celebrant balls...

Tot era més ingenu i més reposat. Ara anem accelerats. Aleshores les activitats estaven més ordenades. Amb poca cosa se sabien distreure i en treien més profit.

Què era el “dia de rebre”?

Era el territori de la dona, de les senyores. La senyora Tal rebia els dimecres, constava a la seva targeta de visita, i les altres senyores podien anar qualsevol dimecres, sense avisar ni ser convidades.

Sembla com si hi hagués un vol
i dol entre mostrar l'opulència
i mantenir la discreció.

Es regien per les activitats públiques i les privades. Les primeres eren anar a l'hipòdrom, fer-se mirar pel passeig de Gràcia, anar a missa... Les privades, que es mostren al llibre, eren en l'àmbit estrictament familiar, com ara aniversaris, festes de disfresses... Tot estava molt pautat i, si no se seguia, estava mal vist. Tret de casos com el d'Eusebi Güell, que va contractar Gaudí perquè feia una arquitectura “estranya”, i d'aquesta manera va evitar que el prenguessin per un burgès qualsevol.

Potser s'ho passaven millor?

Gaudien més de les activitats perquè les assaborien més, hi dedicaven més temps. Podien anar deu dies de viatge i no moure's del mateix lloc. Ara podem recórrer mitja Europa en una setmana; acumulem, i llavors s'aprofundia més.

Ara seria inimaginable la naturalitat amb què es tenien les amants.

També hi ha amants, però la societat actual és menys hipòcrita perquè les parelles se separen. Abans era més complicat. Tot i això, tenir una amant, una querida, quedava bé, donava prestigi, es demostrava poder econòmic. Les amants permetien mantenir l'estatus social i una vida paral·lela.

Aquella burgesia també utilitzava el castellà, que queda más fino?

I tant! Hi havia un punt de trobada dels que parlaven en castellà al passeig de Gràcia que anomenaven Cuenca. Rusiñol va escriure una obra de teatre divertidíssima, Gente bien, en què caricaturitza aquest costum de l'ús del castellà.

Van colonitzar l'Eixample?

Aquella burgesia va contribuir a fer la ciutat més gran i millor. Ni cap govern ni cap rei: va ser la societat civil que va sortir de la ciutat emmurallada i, gràcies a la rivalitat per posseir el millor edifici, ara gaudim d'un Eixample espectacular edificat en només 30 anys.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a