Cultura

Quadern d'art

Dos llibres, publicats recentment, estudien els gustos literaris dels papes i quin tipus de música s'escoltava en les litúrgies de l'edat mitjana

Música i llibres medievals

Avui us vull parlar de dos llibres molt importants i poc tradicionals dins el marc dels estudis sobre l'art i la cultura de l'edat mitjana. Què llegien els papes a l'edat mitjana? Què tenien a la biblioteca? Quin lloc tenia la música en la religiositat de l'època?

Una quarantena d'estudiosos coordinats per Vera Minazzi i Cesarino Ruini han escrit un llibre gruixut i molt ben il·lustrat (Atlante storico della musica nel Medioevo, Milà Jacabook), per donar una imatge planera però erudita de la importància de la música en l'àmbit de la vida medieval. Els historiadors de l'art i sovint també els historiadors no diuen prou que la música era molt present a tots els nivells de la societat medieval.

Hi havia una música profana destinada a entretenir les corts principesques i una música popular, de carrer. El llibre tracta de la música religiosa mostrant clarament la relació íntima que existia entre els espais arquitectònics sagrats i el desplegament de la litúrgia en el qual la música jugava un paper primordial.

Els textos dels pares de l'Església i nombroses imatges ens diuen com era la música i ens identifiquen els símbols musicals dels primers temps cristians. Les cobertes de fusta de les esglésies donaven unitat als sons i a les veus.

Durant l'alta edat mitjana i el primer període romànic, el cant i la música van ser part essencial de la reforma de l'Església, de la difusió de la litúrgia romana i això va portar a la realització de nombrosos manuscrits musicals, sovint il·lustrats. Tan aviat com l'any 758, el papa Pau II escrivia al rei dels francs Pipí el Breu: “Hem enviat a vostra majestat tots els llibres que hem pogut trobar, és a dir un Antifonari i un Responsorial i també l'Ars grammatica d'Aristòtil...” Com que aquests llibres contenien els cants de la missa i els cants de l'ofici, el papa, junt amb els llibres, va enviar també al rei un cantor, Simeó, que després va ser prior de la Schola Cantorum romana, perquè ensenyés personalment a cantar les melodies.

He volgut recordar aquest episodi perquè ens ajuda a entendre que no es pot fer història de l'art medieval i encara menys història de l'arquitectura religiosa sense estudiar la música. Així, en el llibre descobrim que les transformacions arquitectòniques que van generalitzar-se a Europa als voltants de l'any 1000 van implicar fortes modificacions pel que fa a acústica. Les parets més gruixudes i la multiplicació dels murs de separació i de sosteniment van comportar una multiplicació del temps de reverberació del so, un augment de la distància entre la font del so i els auditors, amb la creació de zones d'ombra acústica a les naus laterals; problemes que només es van resoldre amb l'arribada de l'arquitectura gòtica. Una altra de les novetats del llibre és demostrar que no es poden entendre els programes iconogràfics, les imatges esculpides de les esglésies, ni dels capitells, sense conèixer els texts cantats.

Un altre llibre important que acaba de sortir és el d'una investigadora jove, Maria Alessandra Bilotta, sobre els llibres dels papes, la seva elaboració a la cúria i al palau del Laterà i la producció manuscrita i il·lustrada per a ús dels papes durant l'edat mitjana, del segle VI al segle XIII. Pot semblar estrany, però se'n sabia ben poc fins a la sortida d'aquest llibre publicat en la prestigiosa col·lecció de la Biblioteca Apostòlica Vaticana.

L'autora hi reconstitueix la biblioteca de l'antiga residència papal del Laterà des de la primera instal·lació dels papes fins a Bonifaci VIII (1294-1303). Recollint totes les informacions sobre les pràctiques de producció, de còpia i de conservació dels llibres ens podem fer una primera idea dels encàrrecs papals de llibres il·luminats, de les lectures dels papes, dels regals que feien o que els hi feien, i fins i tot de la bibliofília d'aquells homes de poder i de religió. A través dels poquíssims exemplars conservats o coneguts, l'autora intenta reconstituir no sols la biblioteca sinó també i sobretot l'activitat escripturària. Els papes encarregaven els llibres a fora o els feien fer a l'interior del seu palau? L'estudi porta a entendre també les relacions culturals amb l'exterior i a intentar identificar no només els gustos literaris o religiosos dels papes sinó també, i malgrat la dificultat, els de la cúria pontifical.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.