Cultura

Narrativa

Jordi Capdevila

Les ratlles de la bona literatura

En principi fou la paraula, diu la sentència bíblica, i la paraula continua sent l'essència de la transmissió de la vida. Malgrat que la força transcendent de la imatge, estàtica o en moviment, s'ha posat ara en tots els racons vivencials, el mot, ben dit i enllaçat, és art pur. És la bellesa en estat celestial, el vehicle adient per pintar totes les línies i colors interiors i exteriors de l'existència humana.

Només amb aquesta premissa es pot escriure un llibre tan ben tramat i narrat com ha fet Raquel Ricart a Les ratlles de la vida. Novel·la d'una professionalitat profunda, però també d'una aura artística que l'envolta i molt plaent de llegir pels amants de la bellesa. Una prosa profunda carregada de poesia, amb el lèxic corresponent a cada cosa animada o inanimada, l'adjectiu precís, la trama de la frase ben teixida, les històries entenedores i sorprenents, la sensibilitat per pintar amb emotivitat i l'art metafòric per descriure els vaivens de les reaccions i conductes, completen unes històries profundament humanes. Algunes prou tràgiques, però que et deixen un gust de placidesa, benaurança i amor per la vida. Dol arribar a la darrera pàgina del llibre.

Una novel·la coral, de 45 capítols, que va enllaçant passat i present de quatre generacions d'una mateixa família amb el protagonisme absolut de cinc dones. La tècnica narrativa consisteix en l'explicació de les marques que van deixant en el pas del temps a la cara de les protagonistes, les ratlles de la vida. Són les arrugues que se'ls formen en moments cabdals de la seva existència. Unes ratlles que desgranen l'alegria de viure i el dolor de la mort i també l'emotivitat dels sentiments, de l'amistat, l'amor. El dolor del desamor i les traïcions. L'esclavatge de la pobresa i la maldat de la riquesa. I el fil invisible que separa la veritat de la mentida, actituds que a vegades es confonen, perquè la mentida pot ser la veritat de qui l'explica.

Dolor, incògnites i engrunes

El llibre s'inicia amb un atac de feridura que pateix Ermerinda Monfort, que li fonen a la vegada els records i l'esperança. És la tercera dona de la branca generacional, amb una vida marcada pel dolor de perdre massa éssers molt estimats. Un capítol que va deixant engrunes de records i incògnites que s'aniran aclarint en els capítols posteriors, en un anar i venir de l'abans i després de cada moment transcendent. Cada capítol, cada ratlla de la vida, explica petites històries que van enllaçant tots els personatges i que, de retruc, van conformant la seva manera de ser, les seves il·lusions i desencisos i els seus sentiments. Un retrat del seu interior vital, que inicia la pel·lícula total de la vida d'un segle d'una nissaga familiar i que a la vegada permet també contemplar un gran mural de la història social d'una comunitat rural del País Valencià, la que va de finals del segle XIX a finals del segle XX.

Raquel Ricart (Bétera, Camp del Túria, 1962) és poc coneguda a Catalunya, però ha fet una tasca literària important al País Valencià. A més d'un text dramàtic, ha publicat dues novel·les i el relat juvenil Van ploure estrelles. La novel·la Les ratlles de la vida va guanyar el premi Octubre 3i4 d'aquest any.

Les ratlles de la vida Autora: Raquel Ricart Leal Premi Octubre Editorial: 3 i 4 València, 2011 Pàgines: 274 Preu: 15 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.