Cultura

Novel·la

Secrets de sang i llibertat

Salma, la narradora del relat, explica: “Quins temps ens ha tocat viure, Tat? L'amor i la mort van de la mà, ja veus”, en una de les moltes peripècies que viuen els protagonistes de la novel·la de Pep Castellanos Raons de sang i foc. Uns temps convulsos en territori fronterer de cristians i moreria als voltants de Castelló, quan els Agermanats atacaven a sang i foc els moriscos, mentre les tropes del duc de Sogorb intentava posar fi, també amb sang i foc, al fanatisme repressor.

Aquest escenari de violència col·lectiva s'agreuja encara més en personatges indefensos, com Saïda, una noia adolescent, “la criatura més dolça de tota la moreria”. Ella serà testimoni i víctima de l'assassinat d'un familiar seu que l'assetjava. Un fet que la va fer decidir a disfressar-se d'home per sobreviure al seu entorn i poder sortir de casa. En la seva feina al carrer, coincideix cada dia amb Manel, un adolescent aprenent d'adober, cristià que simpatitza amb els Agermanats. Tots dos aniran refermant una amistat que li permetrà a Manel descobrir que sota la disfressa del seu company de feina hi ha una dona encisadora que l'enamora bojament.

Una estimació que s'ha de mantenir en secret, ja que la procedència diferent dels amants en moments de forta tensió ideològica és perseguida també a sang i foc. Només Salma, una alcavota de la moreria, que regenta una casa de barrets en zona conquerida, coneix i tutela aquest amor. I el narra a la seva germana Fatma amb tots els ets i uts, ja que la seva particular feina li permet ficar el nas arreu. Un fet que li facilita explicar-li a la vegada totes les trifulgues dels amants furtius i també els desitjos, amors, traïcions, salvatjades i misèries d'una societat fanatitzada, enfrontada i excloent que es mou per la desraó violenta.

Però Salma no només observa, tutela i explica l'amor furtiu, sinó que passa a tenir un protagonisme decisiu del relat, amb un paper determinant en el desenvolupament de la història en els seus moments més àlgids. El seu pes en la narració creix més per la seva manera d'explicar els fets, calcada de la rica tradició musulmana dels contes de les Mil i una nits.

Un relat excitant de tot el que passa en els carrers i cases d'una societat marcada per la violència, però explicat de manera pausada, amb descripcions brillants i coloristes dels personatges, dels ambients i les accions. També dels desitjos i il·lusions. I amb molt de diàleg, frases fetes, llenguatge de carrer deixat anar pel broc gros, i amb un humor soterrat, més de somriures que de riallades. El llibre entra més per les orelles que pels ulls, ja que en llegir-lo a vegades sents la veu dels personatges.

Una novel·la, doncs, amena, intrigant i atractiva per la història i les històries que explica, però més interessant encara per la manera d'explicar-les: un treball profund de la llengua de l'època que permet introduir el lector en el temps, l'espai i la manera com es vivia i convivia. La coincidència amb l'edat d'or de la literatura catalana al País Valencià ha permès a Pep Castellano guarnir el relat amb el to del parlar dialectal del seu temps de manera creïble i ben entenedora.

Raons de sang i foc Autor: Pep Castellano Editorial: Bromera Alzira, 2011 Pàgines: 214 Preu: 19 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.