Cultura

Dins el circ itinerant .

La gran mostra de llibres d'artista ‘Passant pàgina', ideada per Òscar Guayabero i Rocío SC Santa Cruz, comença a Granollers un llarg periple

Warhol a Granollers

Des de petit he vingut a Granollers i a les ciutats de la rodalia a participar en actes culturals. Havia tingut la sort de poder-la visitar amb gent vinculada com ara Joan Ponç, JIM, Jordi Benito i Xavier Vidal, entre d'altres. De la quantitat d'actes relacionats amb les arts plàstiques i la poesia, l'històric Museu de Granollers ha estat la joia de la corona.

Després d'un dinar a la Fonda Europa –qui no la conegui, que s'apunti el nom–, entro al majestuós edifici del museu, un històric de l'art d'avantguarda, fundat a principi de la dècada del 1970. Visitar-lo té un premi doble: encara hi ha penjada l'exposició Meridià Granollers anys 70. Art de concepte i acció –que s'hi hauria de quedar de manera permanent– i s'acaba d'inaugurar Passant pàgina. El llibre com a territori d'art, una gran mostra de llibres d'artista, ideada amb geni per Òscar Guayabero i Rocío SC Santa Cruz. Anteriorment se n'havien realitzat d'altres, com ara la que el 2007 van comissariar Vicenç Altaió i Daniel Giralt-Miracle, dins l'àmbit de la Fira de Frankfurt quan Catalunya va ser convidada d'honor. Tal com ens recorda Santa Cruz, “Passant pàgina aporta una visió recent de l'edició del llibre d'artista a Catalunya. Hem intentat que siguin dels últims cinc o deu anys i que si és possible no s'hagin mostrat abans. Es tracta d'explicar la riquesa i diversitat dels últims anys, precisament quan més es parla del final del llibre imprès i l'era digital. També volem mostrar la vigència del llibre com a forma d'expressió dels joves creadors, que, sent usuaris dels formats virtuals, quan volen deixar constància dels seus treballs, ho fan a través del format imprès. La impressió digital, com la fotocopiadora als anys seixanta i setanta, tot i que amb una qualitat infinitament millor, facilita l'autoedició a preus molt assequibles. Això també ens ha permès exposar una part d'aquests llibres sense vitrines perquè els visitants puguin fullejar-los.”

De la capacitat de generar art en les superfícies de lectura íntima d'un llibre, en tenim una àmplia selecció de visions. Aquí trobaran des dels joves que s'autoediten fins a clàssics contemporanis, com ara Marcel Duchamp, Andy Warhol, Yoko Ono, Rafael Alberti, Richard Hamilton, John Cage i un llarg etcètera. La mostra de catalans és d'antologia: Miró, un extraordinari Tàpies de la col·lecció personal, Brossa, Guinovart, Abad, Llena, Miralda, Muntadas, Pazos, Balcells, Torres, Llopis, Evru, Plensa, Chancho, Benito, Duran, Pey, Barceló, Perejaume... Un deliri de creativitat en petit format de l'avantguarda que va fer servir el llibre com un dipòsit més d'idees, a més d'una possibilitat de fondre la bibliofília amb components matèrics. La comunió entre l'aspecte reflexiu i l'artesanal és una de les característiques de la mostra, on resulta difícil, cal dir-ho, passar pàgina: “Partim del volum d'Ed Rusha, Twentysix gasoline stations, del 1967, considerat el primer llibre d'artista, concebut com una obra d'art en la seva totalitat. El recorregut ofereix grans artistes internacionals, provinents en gran part del fons del Macba, com ara Warhol, Dieter Roth, Tacita Dean i Boltanski per fer-los dialogar amb els de Catalunya, on hi ha una gran tradició d'edició de llibres d'artista.”

Produïda des de casa, l'exposició serà itinerant fins al maig del 2013 i visitarà Terrassa, Cerdanyola, Capellades, Mollet, Manresa, Lleida i Badalona. És bona la itinerància, però jo no em perdria una visita a Granollers un dia clar del final de l'hivern. La ciutat és esplèndida i té el tant per cent més alt d'art per metre quadrat de Catalunya. Santa Cruz raona que des de Leonardo da Vinci, els artistes esbossen als seus quaderns les primeres idees i apunts, però també reflecteixen la intimitat dels pensaments, dubtes i anhels. “Explorar el seu univers és un gran privilegi al qual ens podem acostar gràcies als seus quaderns.”

Quan li pregunto per què recomanaria Passant pàgina, respon: “És una manera diferent, i en molts casos més propera, de mirar i accedir a l'art contemporani. Amb els llibres tenim una relació de proximitat que sovint no existeix amb l'art contemporani. Són objectes que formen part del nostre univers domèstic i tots ens hi hem familiaritzat.”

Publicat a