Cultura

“Si un es posa al lloc de l'altre, tots hi guanyen”

Necessitava sentir l'emoció d'algú que, de la nit al dia, passa d'aguantar-se dret a haver d'estar assegut

La història real del milionari tetraplègic Philippe Pozzo di Borgo ha inspirat Intocable, una comèdia dirigida per Olivier Nakache i Éric Toledano que ha esdevingut un veritable fenomen de taquilla a França, sobre la relació que s'estableix entre el protagonista i el seu cuidador, un exdelinqüent d'origen africà que viu als suburbis.

Un dels secrets de l'èxit d'Intocable és la química entre vostè i el comediant Omar Sy. S'ho van passar tan bé com sembla?

És també una qüestió de professionalitat. És la història d'una amistat, un tàndem. I si un es posa al lloc de l'altre, tothom hi surt guanyant, mentre que si un intenta treure protagonisme a l'altre, tothom hi perd. S'ha de buscar la complementarietat. Quan un cuina per a algú, tant plaer pot obtenir qui menja com qui ha cuinat. I les històries d'amor al final consisteixen a posar-se al lloc de l'altre.

Va conèixer el personatge en el qual es basa Intocable?

Amb els directors vam anar a Essaouira, al Marroc, on viu Philippe Pozzo di Borgo per les condicions climatològiques; hi ha pocs núvols i sent menys pressió atmosfèrica. És una persona extraordinària, que viu en una situació summament delicada i que, malgrat això, està celebrant la vida permanentment.

I, a part d'això, es va documentar d'alguna manera sobre els tetraplègics?

No. La primera vegada que vaig seure a la cadira de rodes vaig estar escoltant les meves sensacions. Els directors em miraven i ho trobaven anecdòtic. Però jo necessitava sentir les emocions d'algú que, de la nit al dia, passa d'aguantar-se dret a haver d'estar assegut. En la vida real dels minusvàlids, aquest moment queda gravat per sempre.

El film també parla de la superació de prejudicis entre classes i races diferents. Ara que Europa viu situacions conflictives per raons econòmiques i racials, és un moment especialment oportú per a Intocable?

És una pregunta delicada. Crec que si en la pel·lícula arriben a superar els prejudicis és perquè tots dos tenen handicaps; l'un a causa de la misèria, l'altre per motius físics. Però no dividirem Europa en dues meitats, i seguirà sent difícil la convivència entre desigualtats que cada cop són més evidents. Els països s'enriqueixen i la gent s'empobreix. És una democràcia que sembla una dictadura financera.

Un dels riscos d'aquesta història era caure en el sentimentalisme. Creu que s'ha evitat apostant per la incorrecció política, l'humor?

El mateix Pozzo di Borgo diu: “Sóc un tetraplègic ric; si no, m'hauria mort de pena.” A França, aquests malalts reben un ajut de dos-cents euros, així que si no tenen diners estan condemnats a viure en una residència. Ell va acceptar que es fes una pel·lícula sobre la seva vida, però amb la condició que fos una comèdia, que rebutgés la pietat i la compassió. Si no hi ha melodrama és perquè els directors són molt intel·ligents i s'han permès ser incorrectes.

De fet, si el seu personatge s'acaba fent amic de l'altre protagonista és precisament perquè és l'únic que no el tracta amb paternalisme.

Exactament.

La pel·lícula sembla perfecta per a un remake a Hollywood, i de fet se'n prepara un, oi?

Sí; Intocable s'estrena en dues-centes sales nord-americanes, i el productor i distribuïdor Harvey Weinstein [que ha distribuït The artist als Estats Units] n'ha comprat els drets.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.