Cultura

Crítica

cançó

Fora de l'ou

Maria Coma ha deixat enrere l'estètica naïf del seu primer treball, Linòleum (2009). A Magnòlia (2011), aquesta jove compositora, pianista i cantant ha volgut posar distància respecte a les etiquetes que se li han adjudicat. Els colors s'han enfosquit i les cançons, denses i elaborades, ja no parlen de gatets simpàtics. La presentació al Petit Palau, en el marc del cicle Bandautors, va servir per reafirmar una proposta adulta que aspira a la perfecció sense defugir la visceralitat i la intensitat del directe. Maria Coma defensa habitualment les seves cançons en companyia d'un trio format pel guitarrista Nico Roig, el contrabaixista Jordi Casadesús i el bateria i productor Pau Vallvé. En aquesta ocasió, a més, s'hi va afegir el Quartet Brossa. A més d'una pianista excel·lent, Coma és una cantant de tessitura excepcional, capaç de tramar filigranes en temes com ara Ho sap tot i calla o Fugir de l'ou. Les atmosferes guitarrístiques al més pur estil Radiohead doten de múltiples capes composicions com ara Blanc, que Coma rescata del repertori d'U_mä, el duet que comparteix amb Pau Vallvé. L'espectacle és tan perfeccionista que, a estones, té un punt fred. Tot i això, en peces com ara Cel salat la cantant és capaç d'aportar moments de gran intensitat tan sols amb piano i veu. La referència cinematogràfica és constant en un recital que genera un efecte banda sonora. El concert va culminar amb Dins magnòlies, interpretada amb les veus amigues de Jordi Lanuza (Inspira) i Anímic. Coma ha trencat del tot la closca i ha sortit de l'ou.

Maria Coma
Petit Palau, Barcelona. 23 de març
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.