L'ànima i l'aigua

Una persona que amb una vareta a la mà té la capacitat de descobrir l'existència d'aigües subterrànies. De l'àrab zuharí. Això és un saurí, i sobre aquesta idea pivota el quart treball de Verdcel, Els dies del saurí, que encara tardarà uns dies a publicar-se però que avui ja presenten a L'Auditori de Barcelona –amb les projeccions, renovades, que sovint acompanyen els recitals dels alcoians– en el marc del Barnasants. “El saurí és sensible a l'aigua allà on no es veu, i aquesta figura ens era útil per transportar-la al terreny de les emocions”, explica Alfons Om, que amb el seu germà Daniel –responsable de la vessant més gràfica del grup– ja fa dotze anys que uneix música amb teatre, còmic i arts visuals. “El cicle de l'ànima és com el cicle de l'aigua”, afegeix. “És un leitmotiv que ens serveix per articular el disc i que s'impregna en la poètica de les cançons.”

PaísViatge (2006), un disc premiat amb el premi Ovidi Montllor al millor disc de cançó, era, segons asseguren, “una defensa poètica del paisatge”. Sàmara (2008) abordava “la identitat i tot el que conforma els nostres orígens”. A Petjades (2010), un ambiciós projecte que incloïa quinze versions de Raimon, un còmic i un DVD amb un curtmetratge i la recuperació de dos documentals històrics sobre l'autor d'Al vent, hi predominava el “reconeixement a tota una obra”. Ara, amb Els dies del saurí, que també inclourà una versió en CD-còmic a càrrec de l'Editorial Bromera, Verdcel fan predominar “l'honestedat” en les emocions. “Hi ha emocions que ens agraden més i d'altres que ens agraden menys, i cal ser honestos per poder-les acceptar. Hi ha coses marginals del ser humà que volem apartar com sigui però que hi són.”

En el disc, en què han col·laborat Laia Vaqué (cantant de Glissando), el cantautor Cesk Freixas i el “trobador” Efrén López, exintegrant de L'Ham de Foc, els germans Om miren també cap enfora –“ens interessa la profunditat i la qualitat dels ideals, no pas les lletres explícites i pamfletàries”, afirmen– i porten el seu concepte de cançó cap a territoris més propis del pop. “Sempre hem fet cançó, però és cabdal anar tocant diferents estils.”