Cultura

“Ja has visitat la Casa Masó?”

La immersió a la Girona de principis del segle XX i a l'art noucentista és total

Malgrat que aquests dies són molts els que ja l'han pogut visitar (veïns, autoritats, periodistes i amics i coneguts), ahir vuit privilegiats vam tenir l'honor de disfrutar de la primera visita guiada oficial de la recentment inaugurada Casa Masó. El dia rúfol que ens va acompanyar no va ser l'ideal per gaudir del potencial d'aquesta casa natal, restaurada per l'arquitecte Rafael Masó ara fa cent anys, una autèntica caixa de llum si el sol la il·lumina i els seus rajos s'escolen pels vitralls i vidreres que donen a la façana del riu Onyar. Ni així, amb l'inconvenient climatològic, alguns dels assistents no es van estar d'exclamar adjectius com ara “preciós”, “extraordinari” o “espectacular” en acabar el recorregut de 45 minuts per la casa museu en rigorosos grups de com a màxim vuit persones.

Realment la visita s'ho val. La immersió en una època i uns referents històrics –la Girona de principi del segle XX i l'art noucentista– és total. Es comença per la projecció d'un audiovisual, bell i contemplatiu, que il·lustra a grans trets la grandiositat del llegat artístic i arquitectònic de Masó. El visitant, a continuació, accedeix a l'interior d'aquesta casa senyorial per l'entrada del mateix carrer Ballesteries, tant majestuosa com delicada, en la qual sant Narcís i santa Paula donen la benvinguda. Després de pujar les escales i havent pogut apreciar amb detall els escuts heràldics de l'arrimador de ceràmica, s'entra al vestíbul, on un ja percep de primera mà la calidesa d'aquesta casa. En aquest espai s'aprecia com l'arquitecte va aconseguir també crear una sensació d'espai ampli, ordenat, harmoniós i sobri amb la repetició de formes geomètriques allargades verticals, fent baixar la llum natural per una claraboia al fons i fent predominar la fusta i els colors crema i xocolata. Un cop a dins, i a partir d'aquí, es poden apreciar successivament i amb tota mena de detall estances com ara el menjador (on destaquen la làmpada, el mobiliari i els vitralls), el cosidor i les galeries (miradors privilegiats sobre el riu, que mereixen per si sols la visita a la casa), la cuina i l'escala de cargol (d'ús exclusiu del servei i que et transporten a una vida quotidiana tant distant), la biblioteca i el despatx de Santiago Masó (el germà gran dels Masó, Valentí, hereu de la casa durant molts anys), la sala d'estar (amb la col·lecció de pintura) i, ja a dalt, els dormitoris i el lavabo (d'un refinament exquisit).

A més de la indubtable qualitat arquitectònica de l'immoble, resulta d'allò més suggeridora la visita per l'attrezzo que un va admirant pas a pas a mesura que es recorre la casa. Això s'ha aconseguit en gran part gràcies a l'afany de Narcís-Jordi Aragó i Mercè Huerta per guardar totes les peces originals de la llar de Rafael Masó. També, per ajudar a la comparativa temporal, cal ressaltar la idea brillant de mostrar fotos de l'època a través d'una tauleta portàtil que porten les guies.

La nostra va ser la primera visita –molt ben guiada, per cert, per la Sandra, que va saber combinar a la perfecció el to amè i didàctic–, però al llarg de tot el dia d'ahir es van succeir les excursions d'un munt de gironins i gironines –amb reserva prèvia, això sí– interessats a aprofundir en la vida i obra d'aquest arquitecte universal. Vista la reacció de la majoria, podem afirmar, com va dir l'alcalde Carles Puigdemont abans-d'ahir a la inauguració oficial, que d'aquí a molt poc temps la pregunta de tot gironí i resident a la ciutat serà: “Ja has visitat la Casa Masó?”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.