Cultura

50 anys d'Edicions 62

El mític segell, que fa mig segle amb un catàleg de prop de 5.000 títols, ha estat un termòmetre de l'evolució del país i una eina per a la formació de milers de lectors

Ramon Bastardes i Max Cahner
van posar en marxa el projecte animats per Josep Benet

Qui no té a casa un volum d'Edicions 62? Algun títol de la MOLU XX, de tapes blanques, una col·lecció que apropava en català autors universals com Joyce, Faulkner o Nabokov en català, o bé un clàssic d'El Balancí, penso en El temps de les cireres, de Montserrat Roig, o Aloma, de Mercè Rodoreda, i per què no uns refinats volums crema de la MOLC, un Les dones i els dies, de Gabriel Ferrater o l'Antologia poètica, de J.V. Foix, que encara corren per les llibreries de segona mà?

Edicions 62 ja forma part de la història cultural del país, i els seus llibres, omnipresents en moltes llars, gairebé es confonen en el decorat domèstic. Doncs bé, Edicions 62 celebra 50 anys en la seva història no sempre ha estat tot flors i violes.

La cosa va anar de la següent manera: l'any 1962 dos joves a la vintena, Max Canher i Ramon Bastardes, van creure en l'existència “no provada” –somreia ahir Pilar Beltran, l'actual editora del segell– d'un lector en català, i esperonats per Josep Benet, considerat l'home clau en els inicis del segell per Josep M. Castellet, president de Grup 62, van llançar-se a crear un segell editorial amb una vocació generalista, moderna, cosmopolita i oberta tant a autors catalans com estrangers.

Castellet assenyalava ahir en roda de premsa, algunes qüestions històriques que poden ajudar a entendre el context en el qual va néixer aquest segell, com ara el fet que el 1959 es va llançar el Pla d'Estabilitat seguit del de Desenvolupament, que “van suposar l'entrada d'un petit alè econòmic”, i el 1962 va arribar al poder censor Fraga Iribarne, “que va deixar clar que no hi hauria discriminació lingüística.” Un altre fet clau en la història d'Edicions 62, segons Castellet, que va entrar a dirigir el segell el 1964, va ser l'expulsió de Max Canher de l'Estat: “L'editorial va quedar marcada no només pel fet de ser catalanista, sinó també independentista.”

El fracàs a finals dels seixanta del projecte d'Enciclopèdia Catalana (que després va reflotar en altres mans) va sumir l'editorial en un període difícil que la va obligar a “replantejar-se econòmicament.” La mort de Franco no va millorar gaire la situació, i no van començar a veure's les orelles fins a l'encert de col·leccions com les Millors Obres de la Literatura Universal (MOLU), publicada amb l'ajut de La Caixa, que va posar a l'abast, en català, un recull de grans títols internacionals.

L'impuls definitiu va venir, ja en plena democràcia, amb la implantació de l'escola catalana “Va suposar un gran esclat pel que fa a la formació de lectors en català.” Amb tot, Castellet es lamenta que avui dia, que les primeres generacions educades en català han arribat a l'“autonomia financera”, no compren llibres per culpa de la crisi.

Les col·leccions d'Edicions 62, un segell avui integrat en el Grup 62, recorren tots els gèneres literaris. Per citar-ne algunes: L'Escorpí, de poesia; El Galliner, de teatre; La Cua de Palla, de novel·la negra; Llibres a l'Abast, d'assaig; Biografies i Memòries; El Balancí, de narrativa.

Per a l'aniversari, Edicions 62 ha publicat un catàleg general que recull el fons integrat per prop de cinc mil títols, un volum que segons Beltran suposa una documentació de primer ordre per als estudiosos. “És un fons que ens omple d'orgull i permet resseguir l'evolució de l'editorial, però també la història del país.” L'editora també va recordar que el segell havia ajudat a “formar milers de lectors en català”.

Avui se celebra una festa oficial al Caixafòrum i a l'octubre la biblioteca Jaume Fuster acollirà una exposició que traçarà la història d'Edicions 62.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.