Cultura

El papir de pedra dels egipcis

L'arquitecte Miquel Pérez-Sánchez ha reconstruït la piràmide de Kheops i ha descobert que la coronava una esfera

Els antics egipcis eren hereus d'una civilització perduda, segons assenyala Pérez-Sánchez

De tots els monuments que es conserven de l'antiguitat, la piràmide de Khufu (o de Kheops, el nom hel·lènic, més conegut), l'única de les set meravelles del món antic en peu actualment, és una de les més impressionants i misterioses. Un arquitecte català (i també poeta), Miquel Pérez-Sánchez, encuriosit per saber com es va poder construir fa més de 2.500 anys un edifici d'aquesta grandiositat, ha dedicat moltes hores a estudiar-lo, fins al punt que ha estat l'objecte de la seva tesi doctoral: La Gran Piràmide, clau secreta del passat (2002-2008).

En el seu doctorat, Pérez-Sánchez va reconstruir informàticament la Gran Piràmide a través de la geometria i les matemàtiques, però continua investigant-la i no deixa de sorprendre's. Per l'arquitecte, la Gran Piràmide és “una enciclopèdia en pedra” del coneixement científic del moment, un compendi del saber matemàtic, astronòmic, geomètric i geodèsic que els seus constructors van realitzar “amb voluntat de transcendència”. “Sabien que els papirs no aguantarien el pas del temps; per tant, van fer un document de pedra. La piràmide és tota una cosmologia.”

La reconstrucció tridimensional que ha fet l'arquitecte li ha permès, diu, trobar les mides originals del monument. “En la piràmide de Khufu, les relacions que s'estableixen entre els nombres no són casuals. Avui en dia ho podem mesurar, però encara no podem entendre com es va poder projectar ni construir. La meva pregunta continua sent: com s'ho van fer per edificar un monument com aquest?”

Entre els nombres que apareixen a la piràmide hi ha el nombre pi amb una exactitud fins a sis decimals, amb un avanç de tres mil·lennis en el seu nivell de precisió; també s'hi troba la proporció àuria i s'hi pot demostrar l'ús del teorema de Pi-
tàgores, dos mil·lennis abans que es formulés.

Plata i or

Segons la reconstrucció de Pérez-Sánchez, la Gran Piràmide, que estava coberta de pedra calcària blanca, va ser coronada per una esfera daurada que representava el Sol, feta d'electre, un aliatge d'or i plata que té propietats electromagnètiques.

Mesurada en colzes reials (la unitat de l'Antic Egipte equivalent a 52,36 cm), l'esfera feia 2,718 colzes, un nombre igual al nombre e. Les coincidències no s'acaben aquí, ja que la
plataforma de suport de l'esfera mesura de perímetre precisament el nombre pi en colzes reials.

L'arquitecte, autor de llibres de poemes com Helena, amada explica que la piràmide se situava sobre la Terra d'acord amb un sistema de coordenades geogràfiques. “Per a ells el meridià 0 passaria precisament pel cim del mont Everest, el punt més proper al cel.” Tota aquesta acumulació de coneixements, explica Pérez-Sánchez, no ha estat recuperada per la humanitat fins als segles XIX o XX. L'arquitecte, doncs, està convençut que els antics egipcis havien recopilat el saber d'una civilització perduda anterior que posseïa coneixements científics avançats.

De fet, la piràmide commemorava el mil·lenari de la mort d'Osiris, un semidéu, que per a l'arquitecte podria ser la personificació de la civilització primigènia. “Segons es desprèn de textos antics, aquesta civilització podria haver desaparegut per una inundació sobtada. Els egipcis eren, doncs, hereus d'un altre poble. Res de teories alienígenes, però. Jo no he vist mai cap extraterrestre.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.