Cultura

Autèntic Rembrandt

El Museu Diocesà exposa una exclusiva col·lecció de 68 estampes que van convertir l'artista holandès en el més gran gravador de la història de l'art

A tot el món només es conserven
290 gravats originals de l'artista

A tot el món només es conserven 290 gravats de Rembrandt. És impossible saber quants s'han perdut o destruït al llarg de quatre segles. Alguns milers? De gravats autèntics, és a dir, tirats per l'artista al seu taller, en queden els que queden i encara gràcies; això sí, certificats pel gabinet d'arts gràfiques del Museu del Louvre, que fa anys va posar ordre en un mercat infestat d'imitacions i tiratges manipulats.

D'aquests 290 supervivents, 68 els posseeix un sol col·leccionista, el milanès Francesco dal Bosco, que s'ha dedicat com un boig els últims 30 anys a rastrejar el planeta per recopilar-los. Tot un tresor que ara, amb Ibercaja, s'ha avingut a exposar al públic de Barcelona, en el marc d'una gira internacional. La mostra, que es presenta al Museu Diocesà, és el sonat tret de sortida d'una temporada d'exposicions que serà força fluixa i ensopida.

Però Rembrandt és Rembrandt, i si a algú el gravat li sembla poca cosa, caldria que sabés que el geni holandès està considerat el gran gravador de la història de l'art. En algunes èpoques inclús ha estat més reconegut com a gravador que com a pintor. I sense ell Goya no hauria estat Goya. “Abans de Rembrandt, el gravat era una artesania. Ell el va dignificar i el va erigir en obra d'art”, explica la comissària, Rosa Perales.

Rembrandt (1606-1669) va fer els primers aiguaforts pels volts del 1630. A l'exposició del Diocesà hi ha una d'aquestes provatures, un retrat fi i subtil de la seva mare. Tan sols un tastet del virtuosisme que faria emergir just després en els seus gravats de temàtica religiosa, molt ben representada a l'exposició i capitanejada per la seva obra més famosa, L'estampa dels cent florins, com se la coneix pel preu, escandalós per l'època, que en va fer pagar l'artista. Temps després la va trossejar (al Diocesà hi ha un dels fragments) perquè estava colgat de deutes.

Rembrandt era un home molt religiós, per bé que els seus estudiosos no es posen d'acord en si combregava amb el catolicisme o amb el protestantisme. Fos el que fos, no hi ha dubte que estava atrapat pel món de les imatges, una irreverència per als luterans. Una prova evident d'aquest flirteig amb la doctrina catòlica és el gravat La mort de la Mare de Déu, una de les delícies de l'exposició perquè exalta la llibertat amb què l'artista va treballar sempre. Una llibertat que el va fer pioner en la inclusió de la vida quotidiana en l'art amb l'ambició de plasmar els batecs de la societat del seu temps, liderada per una burgesia activa i vitalista, però sense obviar les misèries de les classes més desafavorides.

Rembrandt va despuntar en els retrats que va fer a mercaders, navegants, sacerdots... defugint completament els tics tradicionals del gènere i capbussant-se en la psicologia del personatge, com molt bé recull el retrat de Lieven Willemsz van Coppenol, considerat una de les obres mestres del gravat del segle XVII.

Rembrandt, virtuós del gravat.

museu diocesà de barcelona. fins al 13 de gener.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.