Cultura

Mor Alfons Figueras, el rei del còmic absurd i delirant

Entre les seves creacions es troben Aspirino i Colodión, Topolino i Mr. Hyde

Alfons Figueres va ser un geni de l'humor, però d'un humor singular, surrealista, negre i absurd que, com tot l'humor d'aquestes característiques, sempre amaga un rerefons de realitat quotidiana. Els gags de Figueras retrataven la realitat des del deliri i la perplexitat.

Aquest humor estava molt lligat al cinema mut i al dels germans Marx. Figueras era un gran amant del cinema, i en general de la cultura popular mediàtica del segle XX. Solia explicar que havia conegut els clàssics del cinema mut quan, ja ben entrat el sonor, un empresari de Vilanova solia fer projeccions que acompanyava amb la música d'un pianista. Els últims anys de la seva vida es passava força estona tornant a mirar velles pel·lícules i veient-ne de noves.

De jove, la seva afició al dibuix va ser encoratjada a Vilanova pel gran dibuixant Salvador Mestres, que el va posar en contacte amb el món del còmic.

Durant la guerra espanyola va iniciar-se en una publicació que ara seria un equivalent a un fanzine. «Imprimíem amb un ciclostil i havia de dibuixar amb un punxó.»

En acabar la guerra va guanyar-se la vida com a retolista i va crear historietes basades en personatges del cinema mut americà. La primera historieta que va realitzar va ser censurada perquè estava protagonitzada per Charlot, que havia donat suport a la causa republicana. També va treballar per a Bruguera i per a les editorials Marco i Hispano americana.

També va haver de fer treballs força singulars com ara dibuixar Flash Gordon. En la Segona Guerra Mundial hi havia força problemes per rebre material americà i el que feia Figueras i altres dibuixants com Jesús Blasco era calcar en blanc i negre les aventures publicades en color al Brasil. També, a causa dels canvis de format de les publicacions, calia afegir-hi nous dibuixos. «Hi ha planes publicades de Flash Gordon que, tot i anar signades per Alex Raymond, tenien vinyetes meves», explicava el dibuixant.

La seva trajectòria es consolida, crea infinitat de personatges entre els quals destaquen Gummo per a la revista Chicos (1949) i Loony per a Nicolàs (1952).

L'any 1956 es trasllada a Veneçuela, on viurà al llarg de dotze anys. En companyia del dibuixant Àngel Puigmiquel es dedicarà al cinema d'animació, sobretot el destinat als anuncis publicitaris.

Segons explicava Figueras, va tornar a Catalunya per la gran nostàlgia que sentia del mercat de Sant Antoni, «sovint somiava que tornava a remenar llibres i revistes».

A la tornada va començar a publicar a Matarratos i va tornar a Bruguera, on va crear Aspirino i Colodión i Topolino, el seu personatge preferit. A Bruguera rep indicacions per canviar d'estil, atès que el seu no encaixava en la línia gràfica de l'empresa. «Sempre he anat a la meva i no he fet cas d'aquestes pressions. Per a la premsa va crear les tires d'El bon Jan i Mr. Hyde, a l'Avui, i Don Plácido, per a La Vanguardia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.