Cultura

Vicent Todolí

Exdirector de la Tate Modern de Londres

“Estic en contra de les sucursals de museus”

No és tan diferent
fer una sucursal de l'Hermitage que fer una sucursal de Las Vegas a Barcelona

El valencià Vicent Todolí (Palmera, 1958) va deixar la direcció de la Tate Modern de Londres fa dos anys. Ara es dedica a comissariar exposicions, però també a projectes més allunyats del món de l'art, com ara la producció d'oli d'oliva de qualitat. Todolí també forma part del nou comitè assessor de compres conjunt del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) i la Fundació La Caixa.

Com s'articula un comitè de compres de dues institucions diferents?
De fet, jo sóc el nexe d'unió més clar entre el Macba i la Fundació La Caixa perquè he estat en els dos comitès. Ara cadascuna de les institucions conserva la seva filosofia per a les seves col·leccions, cadascuna és el que és. La història, la memòria de les dues és essencial, és el punt de partida. No és una maionesa. De fet, fem dues reunions, una al Macba i una al Caixafòrum. I hi ha dos pressupostos. Ells proposen les obres, vénen amb la seva llista i nosaltres n'opinem. Però quan assessorem una institució i l'altra tenim en compte que hi haurà moments en què els dos fons es poden veure plegats.
Les institucions proposen unes obres, i a partir d'aquí, vostès què fan?
Evidentment, no podem aconsellar seguint el nostre gust personal. Intentem proporcionar informació que potser ells no tenen sobre l'artista o sobre altres obres del mateix artista, per exemple. Com a expert, he de tenir en compte que afortunadament en els museus espanyols una adquisició és per a tota la vida, més ben dit, per a totes les vides, perquè aquí els museus no acostumen a vendre's els seus fons. Per tant, hem de ser molt curosos amb la tria perquè aquella obra comprada quedarà per sempre dipositada en aquell museu. El comitè tampoc es pot moure per motius estètics. I, a més, tenim una altra missió molt important: vetllar perquè la procedència de les obres sigui legítima i el preu també ho sigui.
Els museus poden comprar menys per les retallades, però potser és un bon moment per comprar també.
Sempre és un bon moment per comprar si fas la recerca adequada. En un moment determinat els museus d'art contemporani vam dir que ens dedicaríem a comprar obra de països d'economies emergents, però, és clar, en el moment que ho dius, aquests mateixos països inflen els preus en l'àmbit local. La crisi, d'altra banda, no ha abaixat els preus dels més consagrats.
Vostè és el comissari de l'exposició de Tàpies que es farà l'any que ve. Què li sembla que la Fundació Tàpies i el MNAC siguin seus de la mostra?
Els museus no poden seguir el mateix model que el mercat. Els museus no han de ser competidors, són col·legues. Tots som en el mateix vaixell i pescant en el mateix mar. La millor filosofia és la col·laboració conjunta, allunyats d'objectius massa mercantils.
Doncs, aleshores, què en pensa, que l'Hermitage tingui una sucursal a Barcelona?
Estic totalment en contra de totes les sucursals de museus. Quan vaig a un museu, vull veure quin és l'arrelament del centre al lloc que l'ha originat. Quan estava a la Tate vam rebre ofertes supermilionàries per fer sucursals i sempre m'hi vaig negar. Diuen que així estenen la marca, però crec que marca (en el sentit més mercantil de la paraula) i art són incompatibles. No és tan diferent fer una sucursal de l'Hermitage que fer una sucursal de Las Vegas a Barcelona. Em sembla molt trist tot plegat.
Per cert, com està el seu projecte per fer una fira d'art a Barcelona?
Ara n'estic desvinculat, perquè el que se'm va encarregar per part de Fira de Barcelona va ser un informe assessor sobre si calia que Barcelona tingués una fira d'art. En cap cas va ser un projecte. A més, jo mai seria director d'una fira comercial.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.