el contrapunt
Un documental posa de manifest la vigència del llegat de Xesco Boix
«Més que ser el Pete Seeger català, en Xesco va ser un nou Joan Amades», afirma la directora
Una carta de l'històric cantant de folk Pete Seeger al seu amic Xesco Boix presagiava que, un dia, la feina feta pel cantant i animador infantil quedaria recollida en una filmació perquè el món fos conscient de «la sort que té Catalunya» d'haver tingut algú com ell. «Es diu sovint que el Xesco era el Pete Seeger català, però més aviat va ser un nou Joan Amades. La seva tasca de recerca, de la qual estava convençut que calia transmetre als infants, va ser extraordinària», assegura Canet.
A Vull ser lliure es constata la petjada que Boix ha deixat en la música catalana actual (a banda de Manel hi apareixen Carles Belda i Joan Garriga, que ressalta el poder iconogràfic de Xesco, a qui s'atreveix a comparar amb la clàssica efígie del Che) i en tots els grups d'animació en català. Companys seus a Ara va de Bo i el Grup de Folk, també, tracen la figura d'un personatge tan capaç de pujar al Quebec pel riu Hudson amb bicicleta com de voltar les escoles del país cantant El gripau blau. «Escolto Vull ser lliure i se'm continua posant la pell de gallina», diu Eduard Estivill. Els infants als quals Xesco cantava ja són adults. Al seu llegat, com es palesa cada dia, li queda molt per envellir.
Un millor retrat
Quan Carme Canet es va posar a planificar l'enfocament de Vull ser lliure, una cosa va estar clara des d'un bon principi: «Ningú no tenia ganes de parlar de la malaltia del Xesco. La malaltia no era el personatge.» Si una imatge es conservarà durant anys en la retina col·lectiva de milers de catalans és la d'un Xesco capaç d'enumerar durant tot un matí la quantitat d'ampolles que hi havia en una paret sense que ningú li digués «prou». Ara bé, una aproximació als dimonis de Xesco, defugint –és clar– morbositats execrables, potser ajudaria a formular un retrat més complet d'un artista que, per l'abast de la seva obra, es mereix estudis més profunds.