Cultura

música

Crònica

El poder explosiu de la cançó

Ja fa temps que es fa completament inimaginable un Barnasants reduït només a Barcelona i, ja no diem, al barri de Sants on va néixer fa divuit anys. El festival de cançó d'autor, l'audaç instigador del qual, Pere Camps, va ser guardonat l'octubre amb tot un Premi Nacional de Música, ja fa temps que té ben assumit que una de les seves raons de ser és establir connexions amb altres cultures (tasca per a la qual la cançó és perfecta), fins al punt que, divendres, va marxar fins a la Val d'Aran per obrir una edició que tornarà a vorejar el centenar de recitals. Entre els assistents a Vielha: el conseller Mascarell, l'alcalde Trias, el síndic d'Aran Carlos Barrera, l'alcalde de Vielha Àlex Moga i representants dels dos altres festivals amb els quals s'ha coproduït l'aventura: Sèm e Serem de Tolosa i l'Estivada de Rodés.

Els parlaments, de mitja hora en total, van servir perquè, uns i altres, manifestessin les intencions d'estrènyer vincles entre la cultura catalana i l'occitana. Camps, en un discurs íntegrament en aranès, va lamentar que la cultura no hagi estat mai una prioritat dels governs i va cloure amb el lema d'enguany del Barnasants, gentilesa de Pi de la Serra: “Cultura és una paraula delicada, més perillosa que la dinamita. Generalment en manca més que en sobra, generalment tothom la necessita.”

El recital inaugural, de rigorosa estrena, van protagonitzar-lo Enric Hernàez i la jove aranesa –només dinou anys– Alidé Sans, un nom cada vegada més popular a la Val d'Aran. Acompanyats de Borja Penalba a la guitarra i l'acordió, Guille Pérez al baix, Anna Casademunt a la viola de gamba, Rafa Pérez a les percussions, Mercè Serramalera i Cris Fernández a les veus i, des de Tolosa, la soprano Muriel Batbie-Castells, van alternar en el gruix del recital cançons amb textos de poetes catalans i occitans d'entre el segle XII fins a l'actualitat. Des de Guillem de Berguedà i la Comtessa de Dia fins a Joan Brossa, Palau i Fabre i David Castillo. Al final, un solemne i apassionat Se Canto –himne oficiós del poble occità– i una de les cançons més populars d'Hernáez, Una foguera de Sant Joan en ple gener, que amb la gran nevada d'aquests dies a la Val d'Aran agafava fins i tot una nova dimensió, van cloure la vetllada. Caldrà veure fins on se'n va el Barnasants l'any vinent per continuar proclamant el poder explosiu de la cultura i la cançó.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.