Cultura

“Vivim una època semblant a la feudal”

Eulàlia Grau (Terrassa, 1946) no concep l'art sense que serveixi per denunciar les injustícies i els mecanismes perversos del sistema en què vivim. Ho ha fet sempre amb un estil directe i a través de la tècnica del collage, partint de retalls extrets dels mitjans de comunicació. La seva obra carrega contra les desigualtats socials i de gènere, l'explotació laboral i les institucions que es fonamenten el sistema, com ara les presons i l'escola. El més destacable, però, és que ho va començar a fer els anys setanta, i, vistes ara, aquestes peces són plenament vigents. El Macba recupera ara l'obra de Grau, en la seva exposició monogràfica més important, que s'inaugura avui i estarà oberta fins al 26 de maig.

L'exposició es titula ‘Mai no he pintat àngels daurats'. És cert, en el seu cas?
Sí, perquè vaig arribar a odiar el dibuix i la pintura quan estava al col·legi de monges... (riu). No, més aviat el títol es refereix al fet que en la situació actual, ja m'agradaria poder-me dedicar a pintar àngels daurats... Amb el panorama que hi ha... Estem ofegats fins al coll. I si quan vaig començar estàvem dominats per Franco, ara ho estem pels polítics i els banquers, que des del seu castell ens estan extorsionant a tots. Vivim una època semblant a la feudal. És terrible.
I per expressar-se va decidir triar el collage, en lloc de la pintura.
Sí, perquè traient fragments d'aquí i d'allà puc construir retrats de la realitat que ens envolta. Només calia estendre a la meva taula les revistes i els diaris que comprava i començar a treballar. Per això una de les meves sèries es titula Etnografies.
I sempre ho ha fet amb visió molt crítica: ha denunciat la situació de la dona, de les presons, l'explotació laboral... No salva a ningú.
És que als setanta, quan vaig començar, una dona encara havia de demanar permís al seu marit o al seu pare per obrir un compte corrent! Encara que mai he militat en cap partit feminista, com podia callar? En obres com Aspiradora o Núvia i rentaplats veiem núvies lligades o esclafades per l'àmbit domèstic perquè aleshores el matrimoni era això: una esclavitud.
I quina reacció tenia el públic amb les seves exposicions?
He de dir que malgrat que feia exposicions, com la primera a Vinçon el 1973, no venia ni una sola peça. I en alguns llibres de visita la gent deixava comentaris del tipus: “Eulàlia, te pueden colgar” o “Esto no vale nada”. Era un xoc.
Quina relació tenia amb els seus companys conceptuals?
Bona, sobretot amb les noies, com la Fina Miralles, i amb l'Àngel Jové. Però he de dir que jo no em considero conceptual, perquè ells realitzaven obres efímeres o amb el cos, cosa que jo no he fet mai. A més, els conceptuals primer creen la teoria i després realitzen l'obra. Jo treballo directament, sense filosofies. Però quan vaig exposar a la galeria G, alguns dels conceptuals em feien mala cara.
Per què?
Doncs perquè les meves obres no eren fotocòpies i estaven fetes per romandre d'aquí a 40 anys si cal. Pels conceptuals, les meves obres eren com quadres i, en canvi, pels pintors tradicionals eren conceptuals.
Es deuria trobar sola, doncs?
Sí.
Per això va decidir marxar?
Ho estava desitjant... Primer vaig anar a Berlín, abans de la caiguda del Mur, i aleshores era una ciutat fascinant. Després em vaig interessar per la cultura antiga xinesa i vaig acabar vivint a Pequín durant sis anys. No vaig tornar fins que va morir la meva mare.
I va tornar també a l'art?
Al principi estava una mica descol·locada, però vaig començar a fer cursos de Photoshop i Flash i aleshores se'm van obrir tot de noves possibilitats estètiques per als meus collages.
Però els continguts continuen sent tan combatius com abans.
Sí. Per l'obra que he fet expressament per a aquesta exposició,
Me gustaría morir donde nadie me viera. María, vaig seguir durant un any una sense sostre que es fa dir María, pel centre de Barcelona. Al principi només la volia ajudar, però ella no es deixava. Així que li vaig fer fotos, que en la mostra es contraposen amb imatges extretes d'internet sobre casos de corrupció. I és que tots podem acabar com la María.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a