ANY ESTELLÉS I ESPRIU
Begonya Pozo
“Tothom és lector i poeta autobiogràfic al mateix temps”
Destaquen en la seua trajectòria els estudis de caràcter interdisciplinar i comparatista
Entre l'any 2000 i l'actualitat ha publicat quatre poemaris i ha estat inclosa en diverses antologies
Doctora en Filologia per la Universitat de València, on també es va llicenciar en Filologia Hispànica i Italiana, des de 1998 exerceix com a professora en el Departament de Filologia Francesa i Italiana d'aquesta universitat, compaginant la seua tasca docent amb la recerca literària, la traducció, l'edició i la gestió cultural. Les seues publicacions se centren especialment en l'anàlisi del discurs líric d'autors contemporanis.
Tot i que començà a escriure des de ben menudeta, a l'escola, la seua obra literària formal veu la llum pública l'any 2000 i des d'aleshores ençà, no deixa passar massa temps sense expressar la seua sensibilitat en format de poesia.
Actualment és la vicedegana de Cultura, Igualtat i Comunicació de la facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València estudi General.
Diversos dels seus poemes han sigut traduïts al castellà, l'anglés, el portugués, l'alemany i l'eslové.
Hivern de 1999
Begonya PozoL'hivern de mil nou-cents noranta-nou
fou fred, com tots, però un xic més cruel.
Tant se val.
Les truites de faves i el pa torrat
són el perfum introbable del teu carrer
de sempre, el carrer de Cadis,
i la botiga del senyor Antoni
i les ensaïmades amb xocolata
del forn de Sant Valer, i les coques
de Sant Blai, i el pernil dolç de la carnisseria
del carrer de Sevilla o els regals d'Ibi
de la cantonada.
Tot ha desaparegut. Tant se val.
Tant se val ara que les preguntes tenen resposta.
Què et veuré fer la comunió? Impossible.
Què et veurà acabar el batxillerat?
I la universitat?
I a poc a poc el mil·lenni xuclant-te
la sang. Tant se val.
I què et paguen per llegir poesia?
Incomprensible, com els mòbils o internet.
Tant se val.
Si bé t'ho mires, no res té sentit
perquè el temps s'aturà a Russafa
un hivern remot de mil nou-cents noranta-nou,
un hivern cruel i fred com tots.
Tant se val.