Cultura

ANY ESTELLÉS I ESPRIU

Begonya Pozo

“Tothom és lector i poeta autobiogràfic al mateix temps”

Destaquen en la seua trajectòria els estudis de caràcter interdisciplinar i comparatista

Entre l'any 2000 i l'actualitat ha publicat quatre poemaris i ha estat inclosa en diverses antologies

Doctora en Filologia per la Universitat de València, on també es va llicenciar en Filologia Hispànica i Italiana, des de 1998 exerceix com a professora en el Departament de Filologia Francesa i Italiana d'aquesta universitat, compaginant la seua tasca docent amb la recerca literària, la traducció, l'edició i la gestió cultural. Les seues publicacions se centren especialment en l'anàlisi del discurs líric d'autors contemporanis.

Tot i que començà a escriure des de ben menudeta, a l'escola, la seua obra literària formal veu la llum pública l'any 2000 i des d'aleshores ençà, no deixa passar massa temps sense expressar la seua sensibilitat en format de poesia.

Com arriba a Estellés?
Des de l'Institut. Fou quan estudiava Batxillerat i he de dir que fou el primer llibre que vaig comprar jo de poesia en català. Ho recorde com si fos ara mateix, un llibre amb les cobertes blaves amb una simulació d'adhesiu escrit a màquina “Llibre de meravelles”.
S'ha sentit influenciada pel poeta de Burjassot?
En realitat tothom que hem fet poesia després de l'Estellés, ens hem sentit influenciats d'una manera o altra per la seua obra, bé siga conscient o inconscientment. Pensa que hi ha tot un univers que compartim els qui fem creació literària i vulgues que no, hi ha una vessant estellesiana.
Què inspira la seua poesia?
A mi m'inspira realitat perquè és el que visc i el que sovint necessite per a continuar cada dia.
Hi ha algun pessic de cultura clàssica en el seu treball?
Sí, clar. En aquest cas en la meua obra sí que hi ha elements vinculats a la meua formació; això és inevitable. Hi ha moltes figures importants que tinc en compte i d'entre totes elles, destaque la figura de Dant. Però també hi ha creadors més actuals que considere com a autors de capçalera.
S'ha de tenir molta cultura per escriure?
No. S'ha de tenir la sensibilitat i la necessitat d'escriure. Després, en funció de les teues lectures sols bastir la teua obra. Pensa que tothom és lector i poeta autobiogràfic, com assegura Emili Lledó al seu llibre “Filosofia i silenci”.
Són importants les il·lustracions als poemaris?
I tant que ho són. Les il·lustracions plantegen autèntiques correlacions i fan que la poesia dialogue amb un altre llenguatge i discurs artístic que el complementa.
Quan conrea la poesia?
Sempre que puc i sempre que trobe la suficient calma i tranquil·litat per poder-ho fer. Però he de dir que quan això passa, primer la lectura i després la creació literària, ocupa el meu temps.
Es troba a gust entre textos?
Molt a gust. No sabria viure en un altre lloc.
Calen concursos i certàmens per promocionar la poesia?
Calen, perquè ens trobem en un moment complicat pel que fa a l'edició i això afecta molt a les possibles publicacions. S'ha de pensar que publicar poesia és més complicat encara perquè s'adreça a un circuit reduït i això fa que el fet de poder arribar al públic siga un camí llarg. Tenir premis, vol dir que hi ha editorials de referència que publiquen i això és important per als novells autors i també per als consagrats.
Fa poesia en altres llengües?
En castellà i en italià. Ara tinc un llibre inèdit que publicaré a Itàlia “Novunque” i que dóna títol a una companyia formada per dones, que escriuen en italià que viuen o fan estades a Itàlia i que fan servir aquesta llengua com a vehicle d'expressió.
Podríem dir que el seu esperit es mou entre versos?
Jo pense que sí. El meu treball s'hi desenvolupa sovint amb aquest discurs i he de confessar que em trobe la mar de a gust, de la mateixa manera que valore l'estada entre qualsevol àrea d'expressió, on la bellesa continga un alt grau de components. En aquest món, quan entres, ja no pots eixir indemne.
********** Cinc cèntims de Begonya ************
És fundadora del premi de poesia César Simon i directora de l'Aula de Poesia de la Universitat de València, creada en 2002 i que dirigeix en solitari des de 2009. També ha sigut responsable de l'Aula de Poesia en valencià de la Universitat Politècnica entre el 2004 i el 2009.
Actualment és la vicedegana de Cultura, Igualtat i Comunicació de la facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València estudi General.
Diversos dels seus poemes han sigut traduïts al castellà, l'anglés, el portugués, l'alemany i l'eslové.

Hivern de 1999

L'hivern de mil nou-cents noranta-nou

fou fred, com tots, però un xic més cruel.

Tant se val.

Les truites de faves i el pa torrat

són el perfum introbable del teu carrer

de sempre, el carrer de Cadis,

i la botiga del senyor Antoni

i les ensaïmades amb xocolata

del forn de Sant Valer, i les coques

de Sant Blai, i el pernil dolç de la carnisseria

del carrer de Sevilla o els regals d'Ibi

de la cantonada.

Tot ha desaparegut. Tant se val.

Tant se val ara que les preguntes tenen resposta.

Què et veuré fer la comunió? Impossible.

Què et veurà acabar el batxillerat?

I la universitat?

I a poc a poc el mil·lenni xuclant-te

la sang. Tant se val.

I què et paguen per llegir poesia?

Incomprensible, com els mòbils o internet.

Tant se val.

Si bé t'ho mires, no res té sentit

perquè el temps s'aturà a Russafa

un hivern remot de mil nou-cents noranta-nou,

un hivern cruel i fred com tots.

Tant se val.