Cultura

PORT. FRANC

maria palau

L'art a Olot no s'apaga

Ara fa un any tancava l'Espai Zer01. Sense ànim de substituir-lo, ha nascut l'associació Binari. És tan senzill com que Olot es resisteix a quedar fora del circuit de l'art contemporani

Ara fa un any, l'Ajuntament d'Olot va decidir tancar l'Espai Zer01, un dels projectes de creació i pensament contemporanis més aguts i consistents del país. D'aquest país que és molt més que la gegantina Barcelona, cosa que seguim sense entendre aquí i allà i allà i aquí. La perifèria (maleït concepte centralista) no és un erm far west, i això ho va ben demostrar, fins al límit de posar en evidència altres espais amb molta més visibilitat i més suposat pedigrí, David Santaeulària, a qui el consistori olotí va acomiadar ara fa un any, eliminant així de soca-rel tot allò que fes ferum de zer01. Les raons? La crisi les posa fàcils: econòmiques. Però, és clar, si tenim en compte la despesa anual que suposava l'espai (entre 60.000 i 80.000 euros), tot plegat grinyola una mica...

L'Espai Zer01 d'Olot va ser la primera víctima mortal de les tisorades que han anat empobrint el sistema cultural. Després s'han desmantellat altres espais culturals, i encara queda una costeruda pujada que fa basarda.

Però vet aquí la diferència: un espai es pot tancar, però pot no morir. I aquesta bona estrella la té l'Espai Zer01 des del mateix moment en què va tancar portes gràcies a l'empeny d'una plataforma integrada per artistes, usuaris i altres agents artístics que no han deixat de protegir la seva ànima amb l'esperança que algun dia agafés un nou cos i una nova força per continuar generant i transmetent coneixement. I això és més o menys el que ha passat ara, que de les restes de l'Espai Zer01 n'ha emergit un nou projecte: l'associació Binari. Diem més o menys perquè als seus impulsors, una vintena, no els agrada gens ni mica fer-se passar per uns herois culturals que supleixen tasques o missions que l'administració ha deixat de fer ofegada per les seves finances. “Ho hem engegat perquè ens ha vingut de gust fer-ho, simplement. Teníem ganes de fer coses que ens agradaria veure i que no trobem enlloc”, engalta David Santaeulària, ara una veu més en aquesta associació que presideix Maria Camila Sanjinés, artista nascuda a Bogotà que viu a Olot.

En espera que, el pròxim 19 d'abril, l'associació faci una sonada presentació pública per captar noves complicitats, la seva primera declaració d'intencions és una exposició que es pot llegir i gaudir alhora com un manifest reivindicatiu i com una proposta cultural en defensa del treball dels artistes joves –i, per tant, fràgils– que, més que mai a contracorrent, continuen barallant-se amb l'art perquè aquest no deixi de fer el seu camí.

El títol de l'exposició –que es pot visitar fins al 27 d'abril a la galeria Arcada Calzada– juga amb tot això: Res a veure. Res a veure amb l'Espai Zer01? Res a veure amb la desídia dels polítics? Res a veure amb el pessimisme que impregna el teixit artístic català? Res a veure amb la deriva d'una xarxa de centres d'art que s'aguanta per un fil? Res a veure amb tantes coses i tan vinculat amb tantes altres, per no dir amb totes.

Santaeulària ha exercit de comissari d'una mostra col·lectiva que reuneix l'obra de deu creadors que voregen la trentena –el més gran és Job Ramos (1974) i la més jove, Alba Danés (1986)–, que viuen i treballen als entorns de la Garrotxa i que, més enllà de mitjans i tècniques, comparteixen una actitud artística compromesa amb la contemporaneïtat, rebel amb les incerteses del futur i amatent a les pulsions d'una societat que sovint els rebutja.

L'art no s'apaga tan fàcilment.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.