Cultura

Trenta-cinc anys d'art emergent a la Miró

L'Espai 13 de la Fundació Miró (que va néixer anomenant-se Espai 10) és un dels espais dedicats a l'art emergent més antics de l'Estat espanyol i un dels pocs (tot s'ha de dir) d'aquestes característiques que té voluntat de continuïtat a Barcelona. El mes de febrer passat va fer 35 anys que l'espai va obrir les portes amb una exposició de Josep Ponsatí, complint així la voluntat de Joan Miró de fer de la seva fundació un centre d'experimentació. A partir d'aquí la sala ha ofert més de dues-centes exposicions, en cicles anuals, que han donat visibilitat a artistes i comissaris, tant d'aquí com internacionals, que al seu moment tenien encara poca presència en espais institucionals.

Aquest tret de laboratori d'art i d'idees de l'Espai 13 i el fet que la seva història és també la de la construcció de l'escena emergent al nostre país s'analitzarà en l'exposició i publicació Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se, que, comissariada per Manuel Segade, tindrà lloc la primavera de l'any que ve. La mostra estava programada per a aquest estiu però finalment s'ha ajornat per una qüestió de pressupost i per poder treballar amb més temps el projecte.

Precisament entre ahir i avui es commemora l'aniversari de l'espai amb una Viquimarató de 35 hores –la més llarga feta mai al món– en què participen una seixantena de persones per editar articles sobre els artistes i comissaris de l'Espai 13. La marató s'allargarà fins a les onze de la nit d'avui.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.