Cultura

Els gironins s'obren pas

Núria Esponellà, Josep M. Fonalleras i Miquel Fañanàs es fan un lloc entre els autors dels llibres més demanats a les comarques de Girona

A tot Catalunya triomfen Albert Sánchez Piñol i Albert Espinosa

No hi va haver sorpreses, no sol haver-n'hi mai per Sant Jordi: segons un escrutini fet a peu de parada, també a Girona els llibres més venuts van ser els d'Albert Sánchez Piñol (Victus), Albert Espinosa (Brúixoles...) i Màrius Serra (Plans de futur), amb un lleuger avantatge per a l'autor de Victus, cosa que permet concebre alguna petita esperança sobre el futur de la humanitat que encara passi vergonya pronunciant alguna cosa així com ara “brúixoles que busquen somriures perduts”. Darrere aquesta tríada coronada, que el Gremi de Llibreters confirmaria al vespre com els autors més sol·licitats de tot Catalunya, vindrien Pilar Rahola (El carrer de l'embut), Sílvia Soler (L'estiu que comença) i Ildefonso Falcones (La reina descalça), i una mica més enrere, Lluís-Anton Baulenas (Quan arribi el pirata i se m'emporti) i el periodista Jaume Barberà (S'ha acabat el bròquil), que el rànquing oficial va situar com el llibre més venut al país en la categoria de no-ficció en català. Entre els títols menys previsibles de la llista facilitada pels professionals gironins del llibre, hi constaven els contes de L'estiu no s'acaba mai, de la narradora i traductora Alba Dedeu; El parèntesi més llarg, de la filòloga Tina Vallès, i Uniformement desordenat, la segona novel·la de Rubèn Intente.

Pel que fa a les traduccions, les llibreries gironines van destacar la demanda (encara) de les 50 ombres d'en Grey, d'E.L. James, en qualsevol de les seves entregues; de l'última novel·la de John Irving, En una sola persona; del revelador Stoner, de John Williams, i de La llista dels meus desitjos, de Grégoire Delacourt. Dono fe que més d'un lector s'aturava també, si més no a fullejar, Avinguda Telegraph, la segona novel·la traduïda al català de Michael Chabon, l'autor de l'estimulant El sindicat dels policies jueus.

Entre els títols d'autors gironins que més es van despatxar ahir, els llibreters van estar aviat d'acord: Una dona d'aigua, de Núria Esponellà; Climent, de Josep M. Fonalleras, i La bruixa de pedra, de Miquel Fañanàs, van ser els grans triomfadors de la diada, i si fa no fa per aquest mateix ordre. Martí Gironell no va tenir la requesta d'altres anys amb L'últim abat, ni tampoc Javier Cercas amb la traducció al català de Les lleis de la frontera. En canvi, va tenir el seu moment de glòria un autor novell, el científic Carles Tarrús, que assegurava haver venut en tan sols dos dies un centenar d'exemplars d'El caçador dual, la seva primera novel·la, i de comptabilitzar ja cinc mil descàrregues del llibre a través del portal Amazon. A Banyoles, jugant a casa, Miquel Aguirre, amb La cortina de saca, es va infiltrar entre els més venuts, igual que el banyolí d'adopció Enric Crespi amb La comanda. A l'Empordà, en canvi, van continuar tenint sortida els títols de l'editorial bisbalenca Sidillà, com ara les Llegendes de mar de la Costa Brava, de Miquel Martín.

La bruixa de pedra
Miquel Fañanàs Columna
Miquel Fañanàs va guanyar el Premi Néstor Luján de novel·la històrica amb aquesta fabulació inspirada en la coneguda gàrgola de la bruixa de la Catedral de Girona.
Climent
Josep Maria Fonalleras Amsterdam
El retorn de l'escriptor gironí a la novel·la després d'un llarg parèntesi ha estat rebut per la crítica, i ara també pels lectors, com un esdeveniment literari.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a